El Joan Balló Torres, publica una fotografia; Església de Sant Pere deFigueres.
Llegia que la primera menció de l’Església parroquial de l’Apòstol Sant Pere de Figueres, és de l’any 1020, i al seu voltant s'hi bastí el nucli medieval
de Figueres. Probablement, es va construir sobre una primitiva església
paleocristiana.
Del temple romànic inicial (segles X-XI) en queden restes dels murs de la cara
nord amb una espitllera a l'esquerra de la nau, al peu del campanar.
En el segle XIV s'aixeca, sobre
l'edifici romànic, el temple gòtic. Aquest nou edifici arribava fins a l'actual
creuer i era d'una sola nau amb voltes de creueria i contraforts (sense creuer
ni girola).
El 1578 es va reconstruir la façana, d'estil neoclàssic, on hi destaca un
gran ull de bou que dona llum a tota la nau. Amb posterioritat ha sofert
nombroses ampliacions (el 1678 es començà la Capella dels Dolors, al costat
nord) i modificacions. En el segle XVIII l'antiga capçalera gòtica és
substituïda per un creuer i un absis poligonal. A finals de l'any 1895 es va
construir la cúpula segons un projecte de l'arquitecte Josep Azemar Pont (Figueres,
1862 - Barcelona, 1914) .
En aquesta església fou batejat, Salvador Dalí i Domènech, marquès de Dalí
de Púbol (Figueres, l’Empordà sobirà, Catalunya,
11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989 )
En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes contra
el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , l'església pateix
importants destruccions (incendis i enderrocs).
Cremada per primera vegada, 21 juliol 1936; el 8 de setembre es va aprovar
el decret per destruir l'església de Sant Pere; els treballs començaren el 8 de
novembre i varen costar mig milió de pessetes; per manca de diners no s'acabà
d'enderrocar; sí però, l'església dels
Dolors que compartia els murs en la part Nord, part del campanar, el presbiteri
i el creuer de Sant Pere. Part de les pedres de l'enderroc s'empraren per la
volta i parets de càrrega de la riera Galligans, en el carrer Pella i Forgas,
d'altres en el Parc i a l'era Deseya.
Figueres vol recordar que va ser un destí recurrent pels avions feixistes:
L'any 1941 els arquitectes, Amadeu
Llopart i Vilalta (Sant Martí de Provençals, 1888 - Barcelona, 19709 , L’Enric
Mora Gosch (1895-1966)
i el Josep M. Sagarra Solsona , varen fer el
projecte per la restauració del temple. Entre 1941 i 1948 es va reconstruir amb
carreus de pedra, el creuer coronat pel cimbori octogonal, seguint l'estil
gòtic de l'antiga nau, aconseguint així un conjunt unificat, sobri i
monumental.
Del temple gòtic original es conserva la nau amb les voltes de creueria i
els contraforts.
De creació gòtica, era el centre de la vida parroquial figuerenca, i
d'aquest centre depenien els deganats de Figueres, Perelada i Castelló
d'Empúries. Ja abolit el delme, es mantenia pels drets de peu d'altar, els
d'estola i pels productes no venuts.
La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,
ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders
públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis
sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “
democraciola” maleïda.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada