L’Assumpta Figueras Viñas, pública fotografies de la façana de l’edifici de la Cambra de Comerç i Indústria de Tàrrega, que fou impulsada l'any 1906 per Francesc Pera Roca, amb el precedent regional de la Cambra
de Comerç i Indústria de Lleida.
No em sobtava la manca de dades relatives a l’autor del
boinder, la pertinença obligada
al REINO, ho explica.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29897
Esdevingué una institució fonamental en la configuració de la Tàrrega de la
primera meitat del segle XX junt amb les diferents entitats associatives que
anirien vertebrant l'esbarjo burgès dins de l'òrbita del catalanisme. És des
d'aquesta entitat, de la qual Pera n'és el primer president, que s'impulsa
l'establiment d'una sucursal -la segona de la demarcació provincial -de la
Caixa d'Estalvis i Pensions de Catalunya i Balears, a Tàrrega, l'any 1910.
L'entitat d'estalvi "la Caixa" es present a la ciutat de Tàrrega
des de el dia 16 de maig de 1910 quan en el marc de la celebració del XIII
Congrés Agrícola Català Balear celebrat a la ciutat els dies 15 i 16 de maig
tingué lloc la "Solemne inauguració de la sucursal de la Caja de Pensiones
para la Vejez y de Ahorros" com una més de les activitats previstes en el
programa oficial del Congrés.
L'edifici va acollir la residència d'una personalitat burgesa, Samuel
Mestres i Montull, darrer Mestres de la influent nissaga agramuntina, casat amb
una Casals, família que dona nom a la casa.
Cal dir que la porta de ferro i la reixa de la barana del balcó foren
realitzades als tallers Ballarín de Barcelona, tallers que van bastir els
fanals del passeig de Gràcia de Barcelona per a Gaudí.
Per a ferramentes ornamentals, els grans arquitectes modernistes apostaven
pel ferro de forja, conforme a la filosofia de valorar el passat preindustrial
català i la recuperació de la forja autòctona, tot reivindicant les formes de
treball artesanals i les qualitats artístiques de "peça única".
En plena època modernista, les grans serralleries artístiques barcelonines
(casa Ballarín, Andorrà o Santamaria) s'encarregaven del muntatge de reixes i
balconades i, quan s'esqueia, enriquien l'estructura amb altres elements
metàl·lics ornamentals. No en va, editaven catàlegs de les peces que oferien, a
manera de peces independents combinables entre si i que realitzades en aparença
artesanal i a preus competitius.
Si teniu dades de l’autor del boinder sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email
castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada