Feia camí fins al Santuari de la Marededéu de l’Ajuda al terme de Balenyà, a la sortida del Figaró – NO havia trobat aparcament, i desistia d’arribar-me fins a l’esglesia
parroquial advocada a l’Arcàngel Sant Rafel i a Santa Anna, mare de la Verge
Maria – i agafava el trencall que diu Pareres del Pla,
ja en terme de Tagamanent, i deixava el cotxe a la cruïlla on el camí ascendeix fins al Solei, o plana fins a Can
Bosch. Agafava el camí planer, les cames
no estan per gaires esforços desprès del tractament de quimioteràpia.
A les envistes del Figaró, retratava una casa de la que no en trobava cap
dada al Mapa de Patrimoni.
Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com
Tornava fins al vehicle, i continuava fins a l’Ajuda, on alhora que agraïa haver
acabat el tractament de quimioteràpia , demanava una recuperació ràpida dels símptomes.
Retratava la imatge de la Marededéu de l’Ajuda, i la capella del Sant
Crist.
Casualment escoltava que es mantindrà l’horari de tancament a les 18,00, i
que el proper any 2024, l’Antonio, l’eficient ermità es jubilarà.
Abans de marxar anava fins al Comunidor, i posava algunes espelmes, hi ha
tant per agrair, oi?.
I, els catalans i Catalunya, tant per demanar, i des de fa tant i tant de temps,
oi?.
Recordava, el gest valent de la Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març 1957), i agraïa al bon Déu, que com havia fet amb Maria Magdalena, fos també en aquesta ocasió una dona , la que dones testimoni al món, del maltractem secular que pateixen els catalans a la seva terra.
Senyor, vetlla per tota la humanitat sofrent, i molt particularment per les
minories que pateixen maltractem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada