l’havia vist en un estat molt degradat en alguna de les meves visites per aquestes terres al límit de la comarca de l’ Urgell.
L’aixecava – parcialment - Francesc de Paula Nebot i Torrens [ Barcelona, 1883 — Barcelona, 1965 ]. Noucentista [*] estricte, alguns dels seus treballa foren :
El cinema Coliseum (1922-23) —la seva obra més representativa—, la façana de la Companyia Telefònica (1927) i un gran nombre d'edificis d'habitatges de l'eixample barceloní: Muntaner 393 (1917), rambla de Catalunya 50 (1920), passeig de Gràcia 77 (1923), Balmes 360-366 (1934-36) i Balmes 368 (1947), entre altres, que mostren el seu bon ofici i la seva versatilitat, segons el moment polític i cultural.
Fou catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (1912), vocal tècnic del Consell d'Investigacions Pedagògiques de la diputació provincial (1913), director de l'Escola d'Arquitectura barcelonina (1923-36 i 1940-53), tinent d'alcalde d'obres públiques de l'ajuntament de Barcelona —projecte de la plaça de Catalunya (1924-26)— i president del Gabinet Tècnic de la Junta d'Obres de la Universitat (1952).
[*] El Noucentisme va ser una reacció contra els ideals que havia promogut el modernisme, el moviment artístic que havia predominat a final del segle XIX i que preconitzava el principi de ‘l’art per l’art’. Els noucentistes defensaven un tipus d’arquitectura que no fos tan sols estètica, sinó que també tingués una funció social.
D’aquell projecte de construcció d'un hotel balneari de gran categoria que es va veure truncat a l'inici de les obres; avui s’ha reconstruït un cos d’aquell projecte , que incloïa un hotel de 5 cossos amb composició simètrica a base de 3 torres amb coberta inclinada a 4 aigües de ceràmica vidriada.
El somni que començava l’any 1909, quan l'Aigua de Rocallaura va ser declarada d'utilitat pública; avui ofereix un total de 82 habitacions, incloent 9 suites júnior i 6 suites.
Us en recomano la visita, i en deixo l’enllaç : http://www.balnearioderocallaura.com/es/balneario.html
Quan al topònim recollia dues versions que s’expliquen per la contrada :
L’església dedicada a Sant Llorenç [Laurentis ] està aixecada en un pla rocós, al capdamunt de la riera del Maldanell; la capçalera comença just al trencall del Santuari del Tallat. Fora més una sinopsis , que una versió abreujada, ROCADESANTLLORENC
S’explica que un pagès estava llaurant els petits plans pedregosos al començament de la riera de Maldanell ; tot d’una es va desprendre una gran roca i va caure damunt dels bous matant-los a l’acte. El pagès amb els palmells oberts al cel, va exclamar : Senyor, jo sempre he fet allò que calia, he intentat donar compliment a tots els teus manaments; que faré ara si m’he quedat sense els bous que m’ajudaven ?.
Es fama que Déu li va contestar : digues-li a la roca que llauri.
Així ho va fer, i ple de convicció va cridar : ROCA LLAURA ! ; des d’aleshores i fins el darrers dels seus dies, va comptar amb l’ajuda de la roca.
Com sempre agrairé les vostres aportacions al coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada