Inútilment maldava per obtenir alguna imatge, i això que comptava amb la màquina ‘màgica’ la OLIMPUS FE-100 [ espero que la casa me’n faciliti una nova perquè està lliurant l’ànima – el sensor – al Senyor ] ; l’edifici està literalment encerclat de vegetació per evitar que sigui visible des dels carrers adjacents.
Privacitat ?. Prudència ?. Por ?.
Tenim en compte que els senyors feudals van demanar als llinassencs que els ajudessin a construir un castell nou, a canvi de disculpar-los de pagar durant dues generacions el tribut anomenat d'obres del castell.
Potser l’hauríem de poder veure, oi ?.
Ah!, La pagesia hi va aportar mil lliures. I és que son tant bona gent, oi ?.
Del lloc diu l’enciclopèdia :
El dia 1 de juliol de 1548 Riambau de Corbera i de Sant Climent convocà una reunió de prohoms de la baronia de Llinars a l'església de Santa Maria i, al•legant que les cases en què vivia a la pobla de Llinars eren velles i ruïnoses, els va demanar una ajuda de mil lliures per a edificar un nou castell prop de Llinars. Aquests, a canvi de certes prestacions, li concediren l'ajuda, que van prometre donar en l'espai de deu anys. Així es va edificar el Castellnou de Llinars, a l'E de la població, un magnífic edifici renaixentista de planta quadrada, amb pati central, amb una elegant galeria i unes defenses angulars als quatre costats, abans protegits també per torrelles, que es van desmuntar al segle XIX.
Trobava per Internet una imatge del Josep Salvany Blanch, i una fotografia més actualitzada, que ens permetran fer-nos una idea d’aquest edifici, elegant i sever a la vegada, que es manté amb tota la seva puresa de línies i ornamentació, a destacar la porta principal, ornada d'un escut amb cinc corbs, dels Corbera, entre dos lleons, i la data del 1558, que és quan es devia concloure l'edifici, començat després del 1448.
Entre les moltes coses notables de l'edifici, cal remarcar la gran sala de la part davantera, de 14,7 m, amb un notable teginat i un fris pintat amb 32 òvals separats per pilastres simulades, on hi ha escuts nobiliaris, els dotze mesos de l'any, amb signes zodiacals i feines agrícoles de cada mes, els set planetes i les tres virtuts teologals i les quatre cardinals. En conjunt, és un dels millors palaus renaixentistes del país.
L'edifici és conegut també pel palau dels Ayerbe, perquè al segle XVIII la família Corbera-Santcliment s'entroncà amb la família aragonesa dels Urries, marquesos d'Ayerbe i barons de Llinars, que el tingueren fins el 1908.
El 1983 va ser declarat monument historicoartístic nacional.
M’agradaria veure’l.
També voldria saber l’advocació de la Capella neoromànica de Can Mas Bagà, ...
Llinars del Vallès té molt més patrimoni d’interès del que es publicita des de la pàgina web de l’ajuntament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada