De l’esglesiola de petites dimensions, construïda els segles X i XI al costat del Castell de l'Oluja sobirana, en ressalta avui el que sembla un transformador elèctric – ens costen d’empassar aquesta mena d’actuacions fins en un àrea superpoblada com la conurbació barcelonina; a la Segarra, només podem entendre-les com una acció voluntària, deliberada i conscient contra el patrimoni col•lectiu, en la línia clàssica de ‘dessolar la terra’-. Tindrem feina alhora de recollir imatges.
S'ha aprecia una restauració i/o rehabilitació recent – potser per enquibir-hi el transformador elèctric - ; de planta d'una sola nau, amb coberta a dues aigües, i absis quasi rectangular , la façana conserva la porta d’accés adintellada amb els brancals realitzats amb carreus de grans dimensions, i un campanar d'espadanya d'un sol ull amb cornisa superior. Més enllà del testimoni històric , Sant Salvador, pràcticament no conserva res de l'antic edifici medieval.
Un xic més avall, trobem un carreró cobert, amb senyals que ens evoquen una casa senyorial, que podrien ser les restes del Castell de l’Oluja sobirana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada