Del lloc trobava únicament :
Masia de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües i torratxa central amb coberta de pavelló. Gran galeria d'arcades de mig punt a l'ala lateral i posterior. Façana de composició simètrica amb balcons al pis i coronament. Casa dels masovers adossada. Jardí davanter i passeig de xiprers i rosers.
Edifici molt emblemàtic de primers de Segle XIX.
Dintre la finca s’hi troben les fonts de Mas Romaní i del Rascle
A ressaltar de la Masia Mas Romaní. Estil : Eclecticisme ; Època, segle XIX
De qui va fer l’edifici enlloc ni un mot, ni dels propietaris en aquella època.
La fundació del Celler, Mas Romaní S.A, es de l’any 1971, i trobava un enllaç al que m’adreçaré per demanar informació.
Com una clàusula d’estil, en totes les cròniques que tinguin relació amb aquestes terres, ens cal reiterar una vegada i altra : que el Penedès ha de prendre consciència dels seus valuosos actius patrimonials històrics i artístics.
Son certament un país petit, però no pas en qüestions d’art i/o cultura, només demogràficament.
3 comentaris:
Aquesta era la casa de la familia del segon marit de la meva avia.
Tinc molts records d'ella.
El meu pare junt amb ells van possar em marxa la producció d'un cava i el meu germà gran s'hi va cassar a la terrassa del primer pis.
Un lloc únic.
Soc cosina dela Mai.
Tenim molt bons records the la masia on feiem grans calcotades i reunions familiars.
Quan la nostre avia hi era l'anavem a veure des de Sant Salvador on passavem els estius.
Les golfes de les que es parla eren/son fantastiques hi havia unes anelles, gronxador llarguissim penjat del punt mes alt de sostre de la taulada i un tobogan tambe altissim, hi haviem passat moltissim hores la meva germana i jo.
Tenim records de la verema, d'anar-hi a recollir cireres y magranes i dels conillets i pollets que criaven els masovers.
De mes grans com explica la Mai vam viure d'aprop el proces de produccio del cava, el meu pare tambe hi va colaborar; la masia te unes caves esplendides.
Es veritablement un lloc molt especial
Soc cosina de la Mai.
Tenim molt bons records de la masia on haviem fet grans butifarrades i calcotades amb la famila i amics.
Quan la nostre avia hi era l'anavem a veure des de Sant Salvador on passavem els estius.
Les golfes de les que es parla eren/son fantastiques, hi havia un tobogan altissim, unes anelles i un gronxador llarguissim penjat del sostre del punt mes alt de la taulada, la meva germana i jo hi haviem passat moltissime hores jugant.
Recordo la verema, d'anar-hi a recollir cireres i magranes i dels pollets i conillets que criaven els masovers.
De mes grans com explica la Mai vam viure la produccio del cava, el nostre pare tambe hi va colaborar, la masia te unes caves esplendides.
Si hi estic d'acord, un lloc unic.
Publica un comentari a l'entrada