L’edifici inicialment d'una nau amb tres absis i cúpula o cimbori, patí la transformació barroca que ara se’ns fa visible,a causa de les reformes efectuades cap a la fi del segle XVII, i en el curs del segle XVIII, quan el terme constava de 26 masies, i la població creixeria fins a les 300 persones a començament del segle XIX; aleshores calgué modificar completament l’edifici, especialment els absis i la nau; s'hi obriren capelles, s'arrebossà totalment, i adquirí la forma ‘habitual’ d’aquella època.
El terme de Santa Cecília és documentat des del 997, i la seva parròquia és anomenada al segle XI Santa Cecília de Moixons (de mocones), i cap al 1150 Santa Cecília de Galligants, noms d'antigues vil•les o grans propietats rurals, la darrera encara subsistent; però va prevaler el nom de Voltregà, és a dir, del castell que dominava sobre el terme.
Són pocs els trets característics del passat de Santa Cecília de Voltregà, petit terme governat sempre pels batlles del terme del castell, o baronia de Voltregà, el qual, després d'uns temps inicials de freqüents canvis de senyor, es va convertir definitivament, a partir del 1379, en una baronia de la mitra de Vic. Entre aquest any i el 1812 tots els batlles i administradors del terme foren designats pels bisbes de Vic.
El principi de la seva autonomia municipal data del 1782, quan la parròquia de Santa Cecília obtingué del rei i dels bisbes de Vic el privilegi de tenir un batlle propi, independent del batlle general de la baronia, que residia a la vila de Sant Hipòlit.
Em donava la sensació que el terme de 9 km 2 , està desproveït de locals i/o comerços on es poden adquirir els ben més bàsics, pa, queviures, bar,... sou pregats de confirmar-m’ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com , això és dissortadament freqüent en molts indrets del ‘forat negre’, però certament no pensava trobar-ho al Voltreganès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada