dilluns, 30 d’abril del 2012

SANTUARI DE MASSARRÚBIES. LLADURS. EL SOLSONÈS.

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur ens expliquen en aquesta ocasió les seves impressions de la visita que feien al Santuari de Massarrúbies. Hi ha quan al topònim propostes contradictòries : del llatli rupinu de rupes roca’ amb el significat ‘terreny rocós’; del llatí rubus i rubeus, tant en el sentit de ‘vermell, roig’, com en el ‘d’esbarzer’.

Sortien de Solsona en direcció a Cambrils, que pertany avui al municipi d’Odèn; cercaven un rètol “Santuari de Massarrúbies”, un cop localitzat continuaven per la carretera estreta i girada, però ben asfaltada, fins arribar al cap d’uns 3 o 4 km. davant del mas Cabiscol i el santuari de la Mare de Déu de Massarrúbies.

El lloc es troba a l’antic terme de Terrassola, del municipi de Lladurs, a la comarca del Solsonès. La senyoria de les terres ha pertanyut des de l’any 1106 a l’església de Solsona. Les ingerències dels cavallers feudals, propietaris dels castells veïns, obligaren el bisbe d’Urgell a confirmar la donació. Aleshores els abats i més tard els bisbes de Solsona nomenaven el batlle.


El santuari es un edifici d’origen romànic, molt reformat al segle XVII. Davant de la porta d’entrada hi ha un espaiós pòrtic i al costat mateix el cementiri. Hi ha construïdes capelles laterals al dos costats i un cimbori a la part de l’altar. Damunt la porta hi ha un campanar de dos ulls de cadireta però amb un afegit que bé podria ser un comunidor. En recorda també el modificat campanar de l’església de Sant Romà de l’Aranyonet.


El retaule de l’altar major és renaixentista i la imatge de la Mare de Déu de Massarrúbies d’estil gòtic. La història de la imatge s’emmarca dintre de les llegendes de les talles que no volen ser mogudes del lloc on són trobades.

La llegenda de la troballa, explica que fou un pastoret de la masia de Cabiscol; en arribar a la casa amb el ramat va anunciar que portava una cosa molt bonica, posat el fet en coneixement del mossèn, aquest ho comunicà al ensems a les autoritats Religioses i Civils de Solsona, que manarem que se’ls hi portés; la imatge però, cada cop que la volien traslladar és tornava més feixuga. Van insistir una vegada i altra, i el resultat sempre era el mateix, aleshores van decidir portar-la altra vegada a Cabiscol, diuen les cròniques que el seu pes s’alleugeri, i finalment entengueren que la voluntat de Nostra Senyora era la de romandré per sempre més en aquell indret, on la pietat popular li aixecà un santuari.


Particularment remarcable és la Majòlica de Nostra Senyora, que fou executada pel ceramista Salvador Sunet Pahissa. En donàvem noticia al Jaume Sunet, que ens contestava : gràcies si que la vaig publicar. Em va costar trobar el lloc, però va valer la pena!.
http://jaumesunet.blogspot.com.es/2010/12/obra-de-salvador-sunet-pahissa-mare-de.html

El primer diumenge després de l’Ascensió es celebra la festa del Perdó, a la qual acut un bon nombre de veïns del municipi, i dels seus encontorns.

Per la intercessió de Nostra Senyora de Massarúbies, i confiant en la infinita misericòrdia de Déu, esperem que Dimitris Christoulas, http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/04/en-la-mort-dun-just-dimitris.html
i totes les víctimes de la corrupció, la iniquitat i l’estultícia dels politics, trobin acollida a la Casa del Pare.

Fotografia: Rosa Planell Grau.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.