dissabte, 21 d’abril del 2012

SANT JAUME SESOLIVERES DE PIERA.

Entrava al petit nucli de Sant Jaume de Sesoliveres situat arran de la carretera que va de Piera a Sant Sadurní. Em portava fins allí, el meu desig de veure i retratar la seva església parroquial; l’edifici està absolutament fagocitat per les cases veïnes, fins a l’extrem que per accedir al temple s’ha habilitat un petit espai en forma d'U, envoltat per un banc de pedra, avui utilitzat com a jardí, inaccessible el dia de la meva visita perquè està tancat amb una porta de ferro.


Res a veure a l’església homònima situada al costat de la carretera que des de Igualada mena fins a Santa Coloma de Queralt.

Es troba documentada des de l'any 1063, formant part de l'antic terme del castell de Piera; i més endavant l'any 1184, en una carta de dotació a l'església de Piera, es diu que l'església de "Sant Jaime de Olivaris "era sufragaria de la de Santa Maria de Piera.

Al segle XVI (1569) s'hi feren reformes i es construeix el cor i la sagristia, i s'hi posa el retaule del Roser.

Al segle XVIII – amb els diners d’Amèrica - es feren de nou modificacions i reformes.

A començaments del segle XX s'inaugurà el campanar.

Intueixo – més que veig – que l’església de Sant Jaume, fou inicialment de petites dimensions, de planta rectangular amb un absis, que aconsegueixo retratar parcialment des d’un carrer lateral, i que il•lustrarà la brevíssima menció que d’aquest llogaret fa l’Enciclopèdia.


La porta és d'arc de mig punt i es troba al fons d'un porxo amb volta.


M’expliquen que el temple manté un bon estat de conservació, amb les parets interiors recobertes per una capa de calç i pintades. També que el conjunt modernament ha estat reformat.

El topònim amb l’article salat propi del català anterior al genocidi de 1714, descriu un paisatge que la realitat d’avui nega; vinyes i pinars, enlloc d’oliveres.

Aquí com a Santa Maria de Monistrol d’Anoia - dins dels límits del Penedès sobirà, en terme de Sant Sadurní d’Anoia, quin Ajuntament es postula a la menció ‘ Destralers de Catalunya’ per l’estat en que es troba l’ indret - , o a la propera Fortesa, i a Sant Nicolau de Freixe, que pertanyen ambdós al terme de Piera; es fa molt perceptible – quasi física- la sensació de precarietat.