dimarts, 17 d’abril del 2012

L’AGUILERA DEL PLA, UNA MANSIÓ RURAL MOLT SINGULAR.

La torre d’aquesta casa se’m feia visible des de molt lluny, i malgrat no trobar-se entre els ‘destins’ d’aquella sortida, no vaig resistir el desig de veure-la de prop; esmerçaria força més temps en la posterior recerca d’informació :

Trobat a l’enciclopèdia de ‘Barcelona’ : Entre les quadres del municipi del Pla del Penedès, cal esmentar l'antiga quadra de l'Aguilera, just al límit amb el municipi de Lavit. Sota el puig de l'Aguilera (349 m), el més alt del terme, la masia de Can Miquel de l’Aguilera és emplaçada al solell de la muntanya.

A la pàgina de l’Ajuntament del Pla del Penedès : Masia La Aguilera (Antiga Quadra de l'Aguilera), segle XII

La descripció que en fa la Generalitat de ‘ Barcelona’ : Masia tancada per un baluard a la que s'hi va afegir una torre de planta quadrada amb merlets. Portal adovellat i finestres amb ampits, brancals i llindes de pedra. Escuts heràldics. Construccions agrícoles i masoveria annexa.

Trobava un excel•lent treball d’investigació dut a terme per Salvador Llorac i Santis, quina lectura us recomano.
http://www.raco.cat/index.php/DelPenedes/article/view/86385/128714

En relació a la casa – que únicament retratava des de l’exterior – ens diu :


Resta d'aquesta antiga senyoria una gran masia d'arrels medievals però refeta completament a partir dels segles XVI i XVII. Al segle XIX s'hi afegí damunt la capella que és al sector esquerra, i sobresortint de la façana principal del casal, una torre de planta quadrada emmerletada.

El casal té el carener paral•lel a la façana, orientada a migdia, compost de baixos, pis i golfes. Als baixos del seu interior un imponent arc escarser de pedra ben treballada que el datem al segle XVI i un altre de tapiat. Bonic enteixinat d'estuc molt ben conservat al vestíbul i a l'habitació de l'esquerra, possiblement d'inicis del segle XVII. El portal d'entrada a la casa és de mig punt adovellat i tant a la volta com als muntants amb pedra xamfranada; damunt seu un gran plafó de pedra treballada, on hi ha un escut heràldic amb les càrregues esborrades, coronat per un elm de cavaller, aguantat per dos angelets molt ben esculturats; tot el conjunt pensem que és obra de la meitat del segle XVII. Al primer pis quatre finestres d'estil renaixentista amb ampits, brancals i llindes de pedra ben polida. En un d'ells hi ha un festejador.

Té capella, que està documentada des d'inicis del segle XVII i és un oratori dedicat a la marededéü del Roser, té un bonic portal rectangular amb la llinda amb un cercle al bell mig on hi han inscrites les inicials IHS, i damunt un petit ull de bou, amb una finestra rectangular al costat esquerra del portal. L'interior és de volta nervada.

M’agradaria tenir ocasió de veure de prop totes aquestes meravelles.