IN MEMORIAM. SANT PERE DE SON , QUE TAMBÉ HAVIA ESTAT ESCOLA PÚBLICA. PALLARS SOBIRÀ

 

L’Ester Gonzalez Vidal,  retratava un edifici “ singular “ de Son, el seu origen religiós és del tot evident,  fou construïda al segle XII com a capella del convent; posteriorment passà a ser ermita i a continuació fou utilitzada com a rectoria, durant molts anys serví d'escola, residència dels mestres, ajuntament, rectoria (d'on el nom d'Abadia). Des del darrer terç del segle XX és una casa particular.

Patrimoni Gencat explica que Sant Pere de l'Abadia, o Sant Pere de Son, era  una antiga església romànica del poble de Son, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Està desafectada des d'antic

Edifici d'una nau, amb absis; tot va quedar absorbit per la construcció posterior que la convertí en casa. Al mur de migdia hi ha una finestra romànica de doble vessant tapada. En aquesta façana de migdia s'obriren les finestres, balcó i porta de la casa parroquial, Abadia, que substituí l'església.

 Tot el perímetre exterior correspon a l'església romànica, d'una nau única amb absis semicircular a llevant, com és característic en el romànic. Les formes constructives i el material emprat remeten a un temple del segle xii. Interiorment, ha estat del tot desvirtuada en ésser convertida en habitatge.

La introducció de  “ castellanades “ - errada per influència del castellà comesa especialment per un català en parlar o escriure la seva llengua-   en els topònims, es celebrava  l’any 1970, com un  gran triomf a Madrid. Explica la fama que  va ser una de les darreres alegries de la “llumeta del Pardo”. 

Que la Apòstol Sant Pere, elevi a l’Altíssim la pregaria de bascos, gallecs, catalans, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.