Llegia que l’església de Sant Sadurní, dins del petit nucli de Montiró, a
l'extrem nord-est del municipi de Ventalló al qual pertany, es troba al bell mig del poble, adossada a
l'antiga rectoria.
.jpeg)
.jpeg)
Patrimoni Gencat en diu ; Església d'una sola nau amb dues capelles
laterals i absis semicircular capçat a llevant. L'absis és l'únic element
conservat de l'antic temple romànic i, actualment està mig tapat per l'edifici
de la rectoria. La nau està coberta amb volta apuntada decorada amb motllures a
manera de llunetes, mentre que la coberta de l'absis és ametllada, amb doble
arc triomfal en degradació i forma apuntada com la resta de la nau. La capella
situada al mur de migdia, dedicada al Sant Crist i bastida l'any 1683, està
coberta amb una cúpula poligonal sobre petxines, amb un petit tambor amb
obertures que il·lumina l'interior. La sagristia, situada a continuació,
presenta un portal rectangular d'accés amb la llinda gravada amb l'any 1691 i
està coberta amb una volta amb decoració d'època barroca, a manera de cúpula.
Als peus del temple hi ha el cor, amb barana d'obra treballada i sostingut per
una volta rebaixada amb llunetes. Les úniques obertures als murs del temple són
les finestres de la sagristia i de l'absis, aquesta última descoberta
recentment. Ambdues són d'arc de mig punt, la de l'absis de doble esqueixada i
adovellada. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt
bastit amb dovelles de pedra i, damunt seu, un rosetó centrat amb vitrall
decorat amb l'al·legoria dels pans i els peixos. A la dreta, un campanar de
base quadrada amb obertures d'arc de mig punt, rematat amb una cornisa
motllurada i cobert amb una petita cúpula semiesfèrica.
En una de les cantonades del mur de migdia de l'església hi ha un carreu de
pedra calcària amb la representació en relleu del cap d'un personatge amb grans
bigotis, datat entre els segles XVII-XVIII. A l'interior del temple es conserva
una pica baptismal de pedra, procedent de l'església de la Mare de Déu de l'Om.
El temple, bastit en pedra, presenta els paraments arrebossats i l'interior
del temple està tot emblanquinat, exceptuant la zona de l'absis on el parament
de pedra desbastada és vist.
La introducció de “ castellanades “
- errada per influència del castellà comesa especialment per un català en
parlar o escriure la seva llengua- en
els topònims, es celebrava com un gran triomf a Madrid. Explica la fama
que va ser una de les darreres alegries
de la “llumeta del Pardo”.
Que Sant Sadurní, profundament indignat
pel maltractament de les minories a la mal dita República Francesa, elevi a l’Altíssim la pregaria de gallecs,
bascos, catalans, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor;
allibera el teu poble !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada