diumenge, 24 de setembre del 2023

CAPELLA DE SANT COSME I SANT DAMIÀ. GUSPÍ. SANT RAMON. LA SEGARRA

 

Llegia a Patrimoni Gencat ; Capella situada a l'entrada del nucli, dedicada als antics patrons de Gospí, d'una sola nau amb absis recte, coberta a dues aigües i realitzada amb paredat.

La façana principal presenta un revestiment amb arrebossat fet a mitjan segle XX a causa d'una restauració de la capella, amb la porta d'accés amb arc de mig punt rebaixat, amb la presència a la part superior de la façana d'una inscripció de grans dimensions feta amb plaques de pedra amb el nom de la capella. A la part superior, coronant la capella, trobem un campanar d'espadanya d'un sol ull fet amb formigó.


L'interior de la capella presenta els murs fets amb paredat, amb volta de creueria pintada i clau de volta central. Per damunt de l'altar, trobem la imatge dels dos sants als quals està consagrada la capella amb els seus atributs.




El topònim, Guspí, deriva etimològicament de l'arç blanc (Crataegus monogyna) o espinalb; l’ hàbitat d’aquest arbust  és l'estatge montà i regió mediterrània. Viu en indrets humits de la muntanya mitjana, normalment en rouredes o en bardisses humides, boscos caducifolis, poc densos, esbarzerars, envoltant cultius i als vessants de les muntanyes.

Està clar que el paisatge actual de la Segarra, té poc o res a veure, amb el que hi havia quan es va crear el poble, oí?.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=21430

https://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-la-segarra-2/cementiri-de-gospi/

Em deia suara el Vicent Miralles Tortes que dec tenir una fitxa de cada església de Catalunya, res més lluny de la realitat, això ho assolia només el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023),  fundador de l’arxiu que porta el seu cognom, conegut ara també, com Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.

La pandèmia, i l’ensurt que encara no he superat,  no m’ho han posat fàcil, l’objectiu  que assolia però , el Josep Maria Gavín i Barceló, el veig com inassolible. 

Com es deia ja a l’època de l’Ermessenda de Valrà “qui fa el que pot no està obligat a més”, oi?

 Que Sant Cosme, Sant Damià  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.