dissabte, 30 de setembre del 2023

ERMITA DE LA MAREDEDÉU DE BUIRO O DE LA SANTA CREU. ALINS DE LA VALLFERRERA. PALLARS SOBIRÀ

 

Llegia a l’Enciclopèdia :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-buiro-o-de-la-santa-creu-alins-de-vallferrera

L’ermita de la Mare de Déu de Buiro, topònim que fa referència al  'vent de tramuntana', es troba dintre de la demarcació de Virós, sobre el poble d’Ainet de Besan i prop de les bordes de Buiro

L’única referència coneguda, ara per ara, d’aquesta església data de l’any 1904, en què s’especifica que és una capella de la parròquia d’Ainet de Besan.


En una casa particular d’Ainet es conserva, procedent de l’església de la Santa Creu de Buiro, la talla d’una majestat anomenada popularment “sant creuet”. Aquesta talla fou donada a conèixer, segons Manuel Trens i Ribas (Villafranca del Penedès, 1892 —Barcelona, 1976) (1966, pàg. 147), per Esteve Busquets i Molas (Roda de Ter, Osona, 1908 - Barcelona, 16 de desembre de 1991 ) en l’article Templos primitivos en el Pallars Sobirà, publicat al diari “El Correo Catalán” el 28 de juliol de 1962. Aquest article era una conseqüència directa de la recerca organitzada per la Diputació de Barcelona sota la direcció de Camil Pallàs i Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 12 de novembre de 1982) i amb la participació del folklorista Busquets Molas.

La majestat fa 35 cm d’alçada i la creu que la suporta uns 73 cm aproximadament. Coneguda com a “sant creuet” per les seves reduïdes dimensions, és una obra de senzilla execució i de factura barroera. Segons Ramon Bastardes i Porcel (Barcelona, 5 de juliol de 1934 — Barcelona, 24 de setembre de 2002) (1978, pàg. 200) és una obra “d’artesania popular”, feta per algun pastor destre amb el ganivet.

https://www.flickr.com/photos/calbenido/33662561253

Les faccions són com esborrades, però, així i tot, es poden apreciar els trets fisonòmics. És una majestat vestida, amb restes de policromia, sense cenyidor i amb un solc entre les cames com a únic element que trenca la uniformitat volumètrica del cos. Els braços lleugerament aixecats i les mans clavades a la creu deixen veure la manca de dits a la mà esquerra. Els peus recolzen en un suport i al cap duu una corona emmerletada, malmesa a la part central.

La creu és de tipus florençat, més prima a la part inferior per tal de dur-la en processó o posar-la en l’altar. Com fa notar R. Bastardes (1978, pàg. 202), a la part superior del pal vertical hi ha una cavitat que versemblantment servia per a guardar-hi relíquies; el més habitual, però, és que aquest petit amagatall estigui al darrere, en el mateix pal vertical.

És difícil aventurar la data d’execució d’una obra d’aquestes característiques, encara que M. Trens (1966, pàg. 146) la suposa del segle XII.

La comparació entre la primera il·lustració publicada de la peça (Trens, 1966) i la darrera d’entre les conegudes (Josep Maria Gavín Barceló (Barcelona, 21 de juny de 1930-Caldas de Montbuy, 28 d’abril de 2023), 1981b, pàg. 20) permet de constatar que l’estat de conservació de la imatge és prou acceptable, i encara més si considerem que —segons R. Bastardes (1978, pàg. 198)— es feia servir, remullada, per a demanar la pluja, i també per al contrari, és a dir, que deixés de ploure, tot passejant-la sota la pluja.

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  crim execrable del que mai s’han exigit responsabilitats, i que  els historiadors feixistes denominaven  “ Guerra Civil “ ,  és fama que la imagte fou amagada sota un munt de pedres en una borda abandonada.

La devoció i l’estima per la peça és tan gran a la contrada que actualment resulta difícil arribar-la a contemplar, ja que és molt el zel dels habitants d’Ainet de guardar-la de mirades forasteres.

https://caminantmareterra.wordpress.com/2023/03/27/santa-maria-de-buiro-santes-creus/

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/03/ermita-de-santes-creus-de-buiro-santa.html

https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/alt_pirineu/coneix-nostra-feina/centre-de-documentacio/biblioteca_digital/patrimoni_cultural_i_immaterial/memoria-aplecs.pdf

Que la Majestat de Biuro  , la Marededéu i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , kurds , amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.