diumenge, 6 de juliol de 2008

Sant Antoli, terme de Monistrol de Montserrat.






És tracta d'una construcció d'estil romànic dels segle XIV, feta a instàncies del prior de Montserrat Ramon Vilaregut, l’escut del qual figura sobre la llinda del portal. Actualment l’edifici presenta un estat de ruïna irreversible. Forma part de l’eremitori de Montserrat

Les primeres notícies del municipi es remunten a l'any 888. En aquell moment el comte Guifred fa una donació al monestir de Ripoll que inclou algunes esglésies situades al cim i als peus de Montserrat. El nom Monistrol, però, no apareix fins al 942 en un document de compra que fa Cesari, fundador i primer abat de Santa Cecília. Quan al topònim hi ha força consens en fer-lo derivar del terme llatí monasteriolum, que podríem traslladar a l’actual català, com petit monestir.

L’abadia montserratina exercí la plena jurisdicció del lloc i terme de Monistrol durant un molt llarg període. El segle XIV es crea la vila de Monistrol a l'entorn del pont i del palau prioral. Sota el priorat de Bernat Escarrer (1300-1322) s'inicià la construcció del pont, que es finalitza, juntament amb el palau prioral, essent prior Jaume de Vivers, primer senyor feudal de Monistrol (1348-1375). L'acabament de les obres coindideix amb l'arribada a Monistrol de la pesta negra, que comporta una disminució important de la població: dels 158 fogatges del 1358 es passa a 97 el 1378. Durant el segle XV Monistrol viu una profunda crisi, de la qual se'n surt al segle següent, sobretot gràcies a la febre constructora d'aquest període. Al segle XVII Monistrol viu un notable creixement urbà, que té com a punts culminants la creació de la Plaça Pública, la Casa de la Vila i la Font Gran.

Durant el segle XVIII Monistrol experimenta un creixement demogràfic gràcies al desenvolupament agrícola, urbanístic i industrial de la vila. L'any 1787 s'arriba a la xifra de 1341 habitants. La industrialització del segle XIX arriba també amb força a Monistrol, fet que produeix un nou augment de la població que se situa en 2332 habitants a finals de segle. L'increment de l'activitat tèxtil i les obres que es fan entre 1920 i 1930 per fer arribar a Monistrol la carretera de Manresa i els Ferrocarrils Catalans dóna una nova empenta a la vila que arriba als 3497 habitants l'any 1935. Aviat, però, els estralls de la guerra fan abaixar el nombre d'habitants fins a 2299 l'any 1950. La represa de l'activitat industrial, l'arribada a finals dels cinquanta d'una onada immigratòria procedent del sud d'Espanya, la instal·lació de noves indústries i les necessitats sorgides a l'entorn del monestir han retornat a Monistrol un ritme estable d'activitat, que obre bones perspectives de cara al futur més immediat.

No podem parlar de Monistrol, sense recollir ni que sigui mínimament una mica d'història del Cremallera de Montserrat

Ja a l'any 1878 hi hagué un primer projecte d'unir Monistrol amb Montserrat mitjançant un ferrocarril de cremallera. Quan al 1859 entrà en servei la línia Barcelona-Saragossa es construí una carretera que unia aquest Ferrocarril amb el Monestir i tot i que eren 14 quilòmetres que s'havien de fer amb tartanes, l'afluència de pelegrins augmentà considerablement.

L'any 1882 es va autoritzar la construcció de la línia que fou inaugurada el 6 d'octubre de 1892 amb gran solemnitat i amb la participació de rellevants prohoms de l'època.

El recorregut total arribà a tenir un total de 8624 metres. Hi havia quatre estacions i un baixador; es sortia de Monistrol nord i al quilòmetre 1,8 es trobava el baixador de la Bauma. Després venia l'estació de Monistrol-Enllaç on el Cremallera es trobava amb la línia dels Ferrocarrils Catalans. Després de travessar al riu Llobregat per un magnífic pont de ferro, s'arribava a l'estació de Monistrol-Vila on hi havia el dipòsit de material i els tallers; al quilòmetre 6 començava un tram de 1.300 metres de via doble per permetre l'encreuament de combois; i finalment, després de travessar al túnel dels apòstols, el Cremallera arribava a l'estació de Montserrat que es trobava a una alçada de 710 metres. La durada del viatge era d'una hora aproximadament.

Un element que feia del Cremallera un cas únic al món era el famós gosset guardabarreres; quan el comboi creuava el pas a nivell de la carretera de Montserrat, aquest gosset, que havia estat ensinistrat per l'autèntic guardabarreres , es mantenia dret sobre dures potes mentre aguantava el banderí que donava pas al tren. Llavors, els viatgers des dels vagons l'hi llençaven monedes. Era realment una estampa pintoresca esperada per tothom.

El material mòbil l'arribaven a compondre vuit locomotores i 23 cotxes de viatgers. També hi havia 6 vagons de càrrega.

El 25 de juliol de 1953, Festa Major de Monistrol de Montserrat, es va produir el fatal accident que va sentenciar el futur del Cremallera. A la recta del Pastor, per una avaria la tercera màquina va començar a baixar i envestí el quart comboi, i tots dos, al cinquè. El balanç va ser de 8 morts i més d'un centenar de ferits de diversa consideració.

El Cremallera de Montserrat , després de 65 anys de servei, fou clausurat el 12 de maig de 1957; l'envelliment del material, la manca d'inversions que ocasionà la dura postguerra i la creixent competència de l'automòbil foren, entre altres, les causes principals del seu tancament.

Del material mòbil encara es conserven en més o menys bon estat quatre locomotores, dos vagons de viatgers i un vagó de càrrega. Dels edificis originals només queda en peu l'estació de Monistrol-Vila.

Actualment el nou Cremallera de Montserrat torna a enfilar-se per la muntanya escrivint una nova pàgina en la història d'aquest enyorat tren.

Sant Antoli, encimbellat damunt el riu Llobregat, observa alhora que l’etern pas de l’aigua, les quotidianes vicissituds, de Monistrol de Montserrat, i de la serralada Montserratina a quina admiració perpetua fou aixecat.

Fins quan permetran els fills de Monistrol, l’exhibició d’aquesta històrica ruïna, sense la qual, fora difícil entendre l’existència mateixa d’aquesta població ?

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: