No ens arribàvem fins l’ermita Sant Joan de Cornudell que es
troba situada al nord-oest de Castellar de N'Hug encimbellada sobre un
penya-segat imponent, en la visita que fèiem el Josep Olivé Escarré ( Sant
Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) .
Llegia a Patrimoni gencat; Església de petites dimensions d'una sola nau allargada amb volta de canó reforçada amb arcs torals de grans dimensions. La zona de llevant, on es trobava l'absis; que és d'època moderna i degué substituir l'absis romànic. Destaquen els grans contraforts exteriors adossats al mur de migdia. La porta d'entrada es troba a en aquest mateix costat i és formada per doble arc de mig punt en degradació adovellat. La coberta és a dues aigües. Als peus, a ponent de l'edifici, hi ha un petit campanar d'espadanya. El parament és de pedres irregulars sense desbastar disposades en filades i conserva algunes traces d'opus spicatum.
Quan al topònim
Cornudell, neutre plural col:lectiu de cornus 'corner', arbust molt abundant i
conegut tant a la Ribagorça com al Priorat. A la zona de la Ribagorça el nom de
l'arbust és actualment curnyer o curnyera i és ben conegut per l'hàbit de
fer-ne escombres per als patis i corrals. Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de
març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)
https://castellardenhug.net/patrimoni/sant-joan-de-cornudell/
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/goigsBC/id/2244/rec/1
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-de-cornudell-castellar-de-nhug
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3256
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada