Josep Salvany
Blanch, retratava l’any 1920, ermita de Sant Antoni a la Granadella. Les
Garrigues
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/5971/rec/5
Llegia que el lloc s'hauria assentat sobre un santuari
precristià, ateses les restes trobades a la rodalia, en concret un exvot de
pedra d'aquella datació.
L'actual edifici
data dels segles XVII-XVIII per bé que s'assenta sobre la base d'un temple
anterior que per l'estil de les arcades es data entre els segles XIII-XIV, de
transició del romànic al gòtic. Algun autor parla d'una construcció romànica
reformada.
Fins a l'alçament dels militars feixistes encapçalats
pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , l'edifici contenia tres retaules gòtics de
finals del segle XIV amb titularitat doble dedicats respectivament a Sant Joan
i Sant Llorenç, Sant Jaume i Santa Anna, i Sant Antoni i Santa Magdalena. Les
investigacions més recents n'atribueixen l'autoria a Pere Teixidor com a
possible mestre d'Albatàrrec, autor també dels retaules d'Ulldemolins. En
aquell moment, a part dels retaules també van desaparèixer l'altar major
barroc.
Al portal, als
costats de la llinda, hi ha dues sabates en relleu que també apareixien en un
dels retaules, emblema de la família Sabaté, dits de cal Sabateret, que segons Josep
Solé i Sagarra (la Granadella, 11 d'agost del 1913 – Barcelona, 21 d'agost del
2011), eren una família jueva adinerada, que per fer-se dispensar la seva
ascendència, feren reconstruir l'ermita i encarregaren els retaules. Es diu que
les seves propietats anaven des del poble fins a l'ermita.
L'any 1900,
l'Impremta Mariana de Lleida publicà l'escrit anònim "Recort de la
peregrinació a Sant Antoni Abat de la Granadella" que descriu les
processons i parla d'un himne musicat i amb lletra.
Als Goigs de Sant
Antoni es canten les virtuts remeieres del lloc.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/04/goigs-sant-antoni-abat-la-granadella.html
A l'esplanada de
l'ermita, fins als anys quaranta, a la Festa Major s'hi ballava el ball del
Sant, una jota semblant a la ballada per les majorales d'Ulldemolins. Fins als anys
cinquanta el lloc va disposar d'un ermità. A finals dels anys 60 l'ermita va ser objecte
d'una reforma important en la qual es va enderrocar el mur de pedra que
circumdava. També es va bescanviar el terrat que hi havia sobre el porxo
frontal per un teulat, el campanar de base quadrada va quedar reduït al mur actual,
i al lloc de l'antiga casa de l'ermità es va allargar el porxo. També fou
llavors que es va alçar el petit altar de la Mare de Déu de Montserrat al replà
de migdia.
Des de temps
reculats, el 17 de gener l'ermita és el marc de la festa dels "Quintos i els
Gitanos" protagonitzada pels joves que faran divuit anys
("gitanos") i els que n'han fet 18 a l'any anterior (quintos). A la
vigília es fa una foguera i s'obsequia els assistents amb llonganissa i pa.
L'endemà al matí
arriba una carrossa engalanada, es fa una missa pels quintos, que ben mudats
pugen a la carrossa i retornen al poble. Els "gitanos", mal fargats,
els aturen a l'entrada i es fan combats de versos que reflecteixen fets i
crítica de l'actualitat en clau irònica, component característic de Sant Antoni
Abat arreu dels Països Catalans. Després
la comitiva fa una volta pels carrers prosseguint amb els combats de versos.
Catalunya ha
tingut – i té encara – persones com el Josep Salvany i Blanch, [Martorell, 1866
- Barcelona, 1829], que alhora que exercien la seva activitat
professional, trobaven temps per salvar-nos
els mots i recordar-nos el nom de cada cosa.
https://www.catorze.cat/biblioteca/inici-cantic-temple-64159/
Que Sant Antoni Abat i Sant Antoni de Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels garriguencs , aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, pagesos, ramaders, pescadors,. ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada