dijous, 20 de juny del 2024

VALLDEMARIA. TORDERA. MARESME

 

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/valldemaria

Valldemaria passaria a ser propietat  de Pere Miquel de Jalpí i Marc, el besnét del qual, Josep de Jalpí, senyor de la casa Jalpí de Tordera, guardava a la capella de la seva casa, l'any 1678, la imatge de la Mare de Déu de Cabrera.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/jalpi-el-castell-del-conte-de-la-fada.html

El 1603 Valldemaria deixà de ser un monestir per convertir-se en una explotació agrícola.

Els Jalpí en conservaren la propietat fins a l'any 1904, en què va ser comprada per Vicenç Coma i Ferrer.

 L’any  1939, l'antic monestir era un lloc molt freqüentat pels maquis, que aprofitaven la densitat del bosc per a amagar-s'hi; per aquest motiu, l'any 1941, el va ocupar la capitania militar espanyola per tal d'evitar que fos refugi de resistents al franquisme. D'aquesta manera, a Valldemaria s'hi van instal·lar un destacament de soldats armats i amb la seva presència s'acabaren les visites dels maquis per aquests indrets. Però a part d'aquesta tasca de vigilància de la finca, els soldats també s'encarregaven de cultivar les terres. Durant aquests anys en què hi hagué aquest destacament militar, alguns nois de Maçanet hi van realitzar el servei militar a Valldemaria. Els militars hi varen romandre fins a l'any 1957, i de llavors ençà, els masovers i titulars de l'explotació agrícola i ramadera són la família de Feliu Pou i Ros.

La capella va ser restaurada el 2014 pel Taller d'Història de Maçanet de la Selva.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26884

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/11/valldemaria-el-primer-monestir.html







Fou el primer monestir femení cistercenc dels Països Catalans. El camí que va del Monestir de Valldemaria a la capella de Sant Daniel conserva encara el nom del Camí de les Monges.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Que   la Marededéu  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels    , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi pa