El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1924, Petita ermita de Sant Medir a Llorà, Sant Martí
de Llémena, el Gironès
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9149/rec/5
Interior de l'
ermita de Sant Medir a Llorà
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9083/rec/3
Res a veure amb l’estat
actual, que retratava la Carme Germà, i això malgrat que ha estat restaurada pel Departament de Cultura de
la Generalitat de Catalunya, desprès d’haver
servit com a magatzem de la masia
propera de Cal Pobre.
La capella de
Sant Medir és un senzill edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó i
capçada a llevant per un absis semicircular.
Al mur de migdia
s’obre, prop de l’absis, una finestra de doble esqueixada; al centre d’aquesta
mateixa paret, s’hi obrí una altra finestra d’espitllera. La porta és al mur de
ponent, coronat per un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull; el mur de
llevant s’aixeca per damunt les cobertes de la nau.
L’aparell és de
reble unit amb morter de calç, formant filades irregulars, i és visible en
aquelles parts on ha caigut l’emblanquiment amb què fou arrebossat tot
l’exterior de l’edifici.
Les seves
característiques permeten considerar-la una obra pròpia de les formes rurals de
l’arquitectura del segle X
Els catalans, d’antic
tenim un frase “a sants i a minyons no els prometis si no els dons” , en molts
casos, dedicar un espai a la pregaria , oratori, capella,.., , va ser més una forma d’ostentació social,
que un veritable acte de fe. Foc d’encenalls que portaria ràpidament a l’abandó
i la incúria, avui la piscina és un clar exemple d’ostentació social.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada