“ desconegut”, categoria que creava la dictadura franquista per fer “ invisibles” a les persones que tenien inquietuds culturals relacionades amb el Patrimoni , retratava , La Torre de les Aigües del Tibidabo, cap a 1907.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/21574/rec/2467
L’autor fou l’arquitecte, Josep Amargós i Samaranch (Barcelona, 14 de maig de 1849-Barcelona, 28 de setembre de 1918), i el promotor Salvador Andreu Grau (Barcelona, 1841-Barcelona 1928)
https://modernismobarcelona.com/autor/amargos-i-samaranch-josep/
El dipòsit metàl·lic esfèric –de 200 m³ i penjat per absorbir possibles terratrèmols– i l'estructura que el sosté són obra de l'arquitecte Juan Pau Torras Guardiola ( Sant Andreu de Palomar (Barcelona), 1827 – Barcelona, 19.I.1910)
https://dbe.rah.es/biografias/49949/joan-pau-torras-guardiola
La construcció va guanyar el primer premi del Concurs d'Edificis Artístics de l'any 1905
Ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs i peripècia vital de “ desconegut “ a l’email castellardiari@gmail.com
Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.
Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i com es diu a Romans, 12 ; esperem que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada