El Josep Salvany blanch, retratava l’any 1924 – ara fa 100 – l’església
parroquial de Térmens, advocada a Sant Joan Baptista.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9029/rec/69
l’any 1106, Ermengol VI d'Urgell va
conquerir el castell sarraí de Térmens, que fou recuperat momentàniament pels
sarraïns després de la batalla de Corbins el 1126 fins que fou reconquerit pel
mateix comte abans de 1147, any en que inicià la campanya del Segrià.
El 1143 apareix com a castlà del territori Arnau Berenguer d'Anglesola,
cavaller de Ramon Berenguer IV que acompanyà aquest comte en el setge de
Lleida.
El 1278, el senyor de Térmens, Ramon
d'Anglesola, cedí el seu feu, que comprenia la vila i el castell, a l'orde de
Sant Joan de Jerusalem. Els hospitalers hi establiren el 1283 una comanda, que
fou integrada a la vegueria de Cervera i que perdurà fins al 1835.
Dins la vila closa els hospitalers
bastiren l'església de Sant Joan, d'estil romànic i per a ús exclusiu de la
comunitat monàstica.
El 1584 es va assolir una llarga aspiració dels veïns del poble, quan
l'església de Sant Joan fou cedida per als usos parroquials tot i que els
hospitalers en mantenien la primícia. Aquest fet originà una gran reforma de
l'església romànica que gairebé desaparegué sota l'estructura gòtica.
En els segles següents, la construcció de noves capelles provocà
l'enderrocament dels murs medievals fins al punt que pràcticament s'esborrà tot
testimoni de l'església original.
No trobava noticies dels danys que de ben segur patia l’església de Sant Joan
Baptista en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes
encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II
República.
El 1966 es consagrà el culte d'una nova església parroquial i aquesta restà
abandonada fins que fou cedida al municipi, que el 1982 endegà la campanya de
recuperació que permeté reutilitzar l'edifici com a centre cultural des de
1992.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22328
https://www.endrets.cat/indrets/noguera/termens/centre-cultural-sant-joan/928
Que Sant Joan Baptista - que anunciava l'arribada de Jesús - i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels noguerencs, Kurds, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saharauis ... pagesos, ramaders, pescadors, , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada