El Joan Dalmau Juscafresa,
dedica una publicació a l’enrunada capella del castell de Fornells de la Selva,
a la comarca del Gironès, advocada a la Mareduedéu, mal dita Santa, per influencia
herètica de l’Església catòlica española, que nega validesa al Concili d’Efes,
on es va proclamar solemnement la
maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)
Hom recull la
notícia de l’existència d’una imatge de la Mare de Déu, que avui, almenys fins
el moment, desconeixem.
El miracle de la
Mare de Déu del Castell de Fornells de la Selva.
Les llegendes i
rondalles són una part molt important de la tradició catalana.
Així, Joan Amades,
un dels més coneguts folkloristes catalans recull a la seva col·lecció de
Folklore Català la llegenda del castell que cita així :
El senyor de Fornells era un luxuriós
extremat.
Això feia patir
en gran manera la seva esposa, que sovint es veia maltractada pel marit.
La noble senyora, desesperada, suplicava a la
Mare de Déu del Castell que li enviés la mort. Els seus precs van ser escoltats
i Déu se la va emportar.
El cavaller va tenir una alegria
indescriptible. Ja no tindria cap fre que el privés dels seus vicis i d'ençà de
llavors es dedicà més intensament a la vida dissipada
Però ell no
comptava que Déu Nostre Senyor pega amb un bastó que no fa remor, i la Mare de
Déu també. El seu mal viure no podia quedar sense càstig.
Un dia trobà una
bella pastora, que guardava el remat i, en veure-la, el mal cavaller va
pretendre fer-la seva. Sense fer cas de les protestes de la noia, se la va
endur al castell i la tancà a la seva cambra.
Mentrestant, se n'anà a deixar les armes. En tornant,
dominat pels baixos instints i la passió, que se li avivà més si cap en
veure-la damunt del llit coberta amb una túnica blanca, tombada de cap per
avall, la requerí d'amors, insistint-li perquè es girés de cara.
Però la noia no
es movia. Llavors li posà la mà al damunt per forçar-la que ho fes i quedà esglaiat.
La trobà freda com un marbre i la cara que va veure era la de l'esposa morta.
A partir d'aquell
moment abandonà la mala vida i es féu frare.
Hom diu que la imatge
venerada a l'església de Fornells és la que obrà el miracle, coneguda per la
Mare de Déu del Castell.
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/16826/MatasToledoNarcisa_Treball.pdf?sequence=1
Els tortosins son
sorneguers, recordo una afirmació “ el més tonto pot ser bisbe “ , per
descomptat el més luxuriós “ mutatis mutandis “ pot fer-se frare, oi?.
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevi a l’Altíssim la pregaria dels gironins, , aranesos , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada