dimarts, 2 de novembre de 2021

CRISTALERIAS PLANELL. BARCELONA

 

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=41236


Situada al districte de Les Corts,  al carrer Anglesola 1-7, l'antiga fàbrica de Cristalerias Planell ocupa tota l'illa triangular delimitada pels carrers Anglesola, Europa i Doctor Ibáñez.


 Es tracta d'un edifici fabril d'inicis del segle XX parcialment enderrocat per l'obertura del carrer Europa. De dues plantes d'alçada, està formada per parets de càrrega i estructura de ferro colat essent la façana de fàbrica d'obra. A la part oest de l'illa, hi havia el mòdul original amb el túnel d'accés a l'interior (existent) on hi hauria hagut una botiga i les dependències administratives (desaparegudes parcialment). Cap a ponent trobem els mòduls que devien ser els tallers i que es varen construir posteriorment com ampliació de la producció.

 

En la façana principal, la del carrer Anglesola, és on s'ubica el mòdul principal i d'accés a la fàbrica. Disposa d'un portal amb reixa d'entrada que comunica amb el túnel distribuïdor. En la planta superior d'aquest mòdul trobem una tribuna de planta ovalada en voladís de dimensions considerables amb predomini de grans finestrals per a suportar vitralls, ara desapareguts. Aquesta tribuna té un coronament que s'aixeca fins a l'alçada de l'ampit de coberta. La resta d'aquesta façana presenta un ordre clàssic a doble alçada d'arcs, en relleu i superposat al pla de façana. Aquest ritme formal està subdividit, així mateix, en un ordre més petit dins dels quals devien haver uns grans finestrals a tota l'amplada que ara resten tapiats. A la planta baixa, dins d'aquest ordre sobredimensionat apareixen unes finestres ovalades també tapiades.




Fotografia d’ Iñaki Ozcáriz Raventós

 

L'altra façana que queda en peu, afronta al carrer Doctor Ibáñez i repeteix l'ordre a doble alçada amb la diferència que les obertures petites a la planta baixa són rectangulars i no encaixen amb el ritme imposat per l'ordre clàssic que articula les façanes. Aquest fet fa suposar que van ser obertes per raons funcionals de la fàbrica.

 

A l'interior es poden observar diferents espais en estat de ruïna que fa difícil, actualment, definir els diferents elements.

 

En la coberta s'evidencia un terrat pla que incorpora una sèrie de claraboies per entrar llum als espais de treball. El terrat està delimitat per una barana correguda i sòlida que recolza la cornisa perimetral d'obra amb motllurat clàssic i permòdols.

 

Com a element arquitectònic cal destacar els que pertanyen al mòdul originari de la fàbrica; la tribuna pel seu volum volat i la seva lleugeresa en la zona dels finestrals. El portal d'accés conté una reixa de ferro forjat, sòlida amb una part calada a sobre amb formes vegetals treballades en detall. Entre el portal i la tribuna apareix el rètol de l'empresa fet amb trencadís de ceràmica amb lletres que s'adapten a les formes de la llinda. Aquestes ceràmiques (conservades perfectament) connecten amb les de sota tribuna de motius florals (parcialment desaparegudes). Tots aquests elements són de clara estètica modernista mentre que els mòduls de producció de la fàbrica, que van ser construïts posteriorment, mostren una estètica classicista per la presència d'ordres clàssics i el tipus de decoracions que inclouen permòdols tríglifs.

 

La part original de l'edifici pertany al corrent arquitectònic modernista pel tipus d'estil de les decoracions i els materials.

Josep        Graner i Prat, mestre d'obres    (Casserres, Berguedà, 1844-1930)

 

 La part de l'ampliació de 1942 també incorpora una estructura lleugera i de llums considerables essent l'estil de les seves façanes neoclàssic.

Josep Maria      Martino i Arroyo, arquitecte ( Barcelona, 1891 + Barcelona , 6 de gener de 1957 )


Francesc Pedra Argüelles (Sants, 11 de març del 1914 - L'Hospitalet del Llobregat, 12 de juny del 2000) amb només 11 anys, va ser el líder  de la "vaga dels nens" que es va organitzar l'any 1925, a les cristalleries planell.

 

https://beteve.cat/va-passar-aqui/va-passar-aqui-la-vaga-dels-nens/?fbclid=IwAR006hGlmuNkj6d5B7rUagQzy04JV5sh2lPRP8GiFnQ38NILpLc6me0xBzQ


Leopold Planell i Porqueras (1885-1953), malgrat aquests fets rebria  la distinció d’Empresa Exemplar per la dictadura franquista.

https://www.vidreesmaltatcatala.com/presentacio-dartistes-i-artesans/1916-1960/planell-leopoldo/




Fotografia. Mario Cuixart Vilamajo.  Inicis dels anys 40 del segle XX


En aquella  època, i fins ben entrat el segle XXI,  els “ botellots” eren un fet excepcional.