El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica
de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió, publica una fotografia de l’església de Taús, advocada a
Sant Martí Tours, del que avui 11.11.2021 se’n celebra la diada.
El Joan-Albert Adell i Gisbert i la Maria Lluïsa Cases i Loscos, escriuen d’aquest
temple a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0625901.xml
Sant Martí de Taús. és un edifici
d’una sola nau, coberta amb una volta de canó, de perfil lleugerament apuntat,
i reforçada per dos arcs torals, que arrenquen de sengles pilastres adossades
als murs. És capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un profund
arc presbiteral, en el qual s’obren dos nínxols rectangulars, als paraments
nord i sud respectivament. El tram d’edifici corresponent a l’arc presbiteral
és realçat exteriorment per un cos sortint, que només es manifesta, però, al
costat nord, mentre que al costat sud, la façana no presenta cap articulació
que identifiqui els espais interiors.
L’edifici presenta problemes d’estabilitat importants, que han deformat
molt sensiblement la seva volta, i que devien produir-se ja d’antic, per tal
com hom procedí a la construcció de contraforts de reforç dels murs laterals,
concretament quatre al mur nord i tres al mur sud. Més recentment, en els
darrers treballs de restauració s’han col·locat quatre tirants de ferro, per
l’interior de la nau, per estabilitzar la deformació de la volta.
La porta original és situada a la façana sud, oberta en arc de mig punt, i
paredada des d’antic, quan es convertí en finestra, i fou substituïda per una
porta, sense caràcter, oberta a la façana de ponent, que és coronada per un
senzill campanar d’espadanya, i on es troba una finestra d’una sola esqueixada.
Una altra finestra, de doble esqueixada, se situa a la façana sud, a l’indret
de l’arc presbiteral, i resulta mig tapada pel contrafort adossat a la
cantonada sud-est de l’edifici. Al centre de l’absis hi ha també una finestra
de doble esqueixada, en la qual l’esqueixada exterior presenta un petit
ressalt. L’edifici no presenta cap tipus d’ornamentació exterior, i a
l’interior només hi ha una senzilla motllura bisellada que forma l’arrencada de
les voltes i els arcs, de la nau i l’absis.
L’aparell constructiu és de carreu petit, a penes escairat, i disposat molt
ordenadament, amb peces més grans que la resta, disposades al llarg i de través
als pilars dels arcs de la nau. Els murs de l’absis són formats per carreus de
dimensions més grans que els de la nau, molt ben tallats i polits, disposats
molt uniformement. Aquest tipus d’aparell absidal s’observa també a la part de
llevant, i a la part inferior de la façana sud. La volta de la nau, en canvi,
és feta amb formigó de calç, de mala qualitat, amb reble.
Malgrat les diferències en l’aparell, sembla clar que l’església respon a
un procés constructiu unitari, en el qual es posà més cura en l’execució de la
part absidal que en la concepció i l’execució de la resta de l’església. No es
pot descartar que, dins un projecte unitari, es produïssin interrupcions i
represes de l’obra, que en el seu conjunt evidencia les formes pròpies de
l’arquitectura del segle XII, més correctament interpretades al sector absidal
que no pas a la nau, on es fa patent una execució menys acurada, i propera a
les formes rurals que conserven la tradició constructiva del segle XI
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
Poseu a la vostra agenda l’Urgell sobirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada