dimecres, 3 de novembre de 2021

SANT BARTOMEU DE FAVÀ. CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ - FINS QUAN SENYOR ? – DELS PIRINEUS

 

L’Antonio Fernandez Cuevas, pública fotografies de Sant Bartomeu de Favà , al terme de Cabó a l’Urgell sobirà, a la –vegueria “ in pectore” dels Pirineus, fins que el bon Déu  no disposi altra cosa, oi?.





El Joan-Albert Adell i Gisbert i la  Maria Lluïsa Cases i Loscos, escriuen de Sant Bartomeu de Favà, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0617002.xml


S’hi arriba per una pista que surt de Cabó i que va resseguint la vall aigua amunt. A uns 4 km de Cabó, i passat el mas Favà, cal agafar un camí que, en 500 m, porta a l’església


Apareix esmentada ja l’any 867, la vila de Favà apareix relacionada amb freqüència en la documentació de la col·legiata de Santa Maria d’Organyà, dels segles X al XII, i com a parròquia de la vall de Cabó en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell.


La vila de Favà, Fevano o Favam, formava part, com a lloc de la vall de Cabó, del patrimoni de la família Caboet, i, a partir de l’enllaç matrimonial, l’any 1185, de la darrera Caboet, Arnaua, i Arnau de Castellbò, passà a formar part del vescomtat de Castellbò. En el seu terme se situava la vila de Coma, que quan s’esmenta apareix vinculada a l’apendicio Sancti Iuliani.

 

En el Spill… del vescomtat de Castellbò del principi del segle XVI, consta el lloc de Favà habitat per Bartomeu Coll. La jurisdicció alta i la criminal eren exercides per la vescomtessa de Castellbò, mentre que la baixa i civil ho era pel capítol de Santa Maria d’Organyà, de manera que les penes pecuniàries es repartien, meitat per meitat, entre ambdós senyors.

 

El capellà de Favà consta en la dècima del 1391, dins del deganat d’Urgellet; no consta, però, l’advocació de l’església.

 

L’església de Sant Bartomeu, d’origen clarament romànic, no és esmentada en cap dels documents relatius a Favà; per contra, I’“apendicio Sancti Iuliani” apareix, contínuament, vinculat a la vila de Favà.


L’any 1146 en el testament de Pere de Montferrer consten diverses deixes a l’església de Sant Julià de Favà.


La situació actual de Sant Bartomeu, al mig del bosc, i el fet que del poble de Favà resti tan sols el mas de Favà, situat prop de Sant Bartomeu, no permet saber si es devia tractar d’un canvi d’advocació o si, per contra, hauríem de parlar de dues esglésies diferents situades al terme de Favà.


 L’any 1575, com a sufragània de Sant Serni de Cabó, figura l’església de Sant Bartomeu de Favà, a l’igual que en la visita pastoral del 1758 i en la relació de parròquies del 1904.

 

La capella de Sant Bartomeu actualment és oberta al culte


Sant Bartomeu de Favà que retratava A. Moras. l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d. l’any 1986,  és un edifici d’origen romànic que fou molt reformat l’any 1780, data que consta sobre l’arc absidal. És formada per una nau coberta amb volta de canó, capçada a ponent per un absis rectangular, acabat en una testera semicircular, més estreta que la nau, a la qual s’obre directament. Tot l’interior és arrebossat, la qual cosa no permet veure l’aparell ni les possibles parts originals.

 



A la façana de llevant s’obre la porta principal, amb un senzill arc de mig punt, sobre la qual hi ha una finestra de doble esqueixada. El conjunt d’aquesta façana és coronat per un campanar d’espadanya de dos ulls, d’arcs en muntants avançats.

 

L’aparell en les parets visibles és de carreus desbastats units amb morter de calç, en filades uniformes.

 

L’edifici es correspon amb les formes rurals de l’arquitectura del segle XII, i la reforma del 1780 sembla que abastà el cos de la capçalera, que probablement substitueix l’absis original, i les cobertes, unificades entre la nau i l’absis.


De forma esglaonada, tenim un país amb unes infraestructures de comunicació molt magres, que hem d’agrair al REINO DE ESPAÑA, veniu a Favà, a Cabó, a l’Urgellet històric, a la comarca de l’Urgell sobirà.


 Catalunya  us ho agrairà.