L’Antonio Fernandez Cuevas, pública fotografies de Sant Bartomeu de Favà ,
al terme de Cabó a l’Urgell sobirà, a la –vegueria “ in pectore” dels Pirineus,
fins que el bon Déu no disposi altra
cosa, oi?.
El Joan-Albert Adell i Gisbert i la Maria Lluïsa Cases i Loscos, escriuen de Sant
Bartomeu de Favà, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0617002.xml
S’hi arriba per una pista que surt de Cabó i que va resseguint la vall
aigua amunt. A uns 4 km de Cabó, i passat el mas Favà, cal agafar un camí que,
en 500 m, porta a l’església
Apareix esmentada ja l’any 867, la vila de Favà apareix relacionada amb
freqüència en la documentació de la col·legiata de Santa Maria d’Organyà, dels
segles X al XII, i com a parròquia de la vall de Cabó en el document de l’acta
de consagració de la Seu d’Urgell.
La vila de Favà, Fevano o Favam, formava part, com a lloc de la vall de
Cabó, del patrimoni de la família Caboet, i, a partir de l’enllaç matrimonial,
l’any 1185, de la darrera Caboet, Arnaua, i Arnau de Castellbò, passà a formar
part del vescomtat de Castellbò. En el seu terme se situava la vila de Coma,
que quan s’esmenta apareix vinculada a l’apendicio Sancti Iuliani.
En el Spill… del vescomtat de Castellbò del principi del segle XVI, consta
el lloc de Favà habitat per Bartomeu Coll. La jurisdicció alta i la criminal
eren exercides per la vescomtessa de Castellbò, mentre que la baixa i civil ho
era pel capítol de Santa Maria d’Organyà, de manera que les penes pecuniàries
es repartien, meitat per meitat, entre ambdós senyors.
El capellà de Favà consta en la dècima del 1391, dins del deganat
d’Urgellet; no consta, però, l’advocació de l’església.
L’església de Sant Bartomeu, d’origen clarament romànic, no és esmentada en
cap dels documents relatius a Favà; per contra, I’“apendicio Sancti Iuliani”
apareix, contínuament, vinculat a la vila de Favà.
L’any 1146 en el testament de Pere de Montferrer consten diverses deixes a
l’església de Sant Julià de Favà.
La situació actual de Sant Bartomeu, al mig del bosc, i el fet que del
poble de Favà resti tan sols el mas de Favà, situat prop de Sant Bartomeu, no
permet saber si es devia tractar d’un canvi d’advocació o si, per contra,
hauríem de parlar de dues esglésies diferents situades al terme de Favà.
L’any 1575, com a sufragània de Sant
Serni de Cabó, figura l’església de Sant Bartomeu de Favà, a l’igual que en la
visita pastoral del 1758 i en la relació de parròquies del 1904.
La capella de Sant Bartomeu actualment és oberta al culte
Sant Bartomeu de Favà que retratava A. Moras. l’Antonio Moras Navarro,
q.e.p.d. l’any 1986, és un edifici
d’origen romànic que fou molt reformat l’any 1780, data que consta sobre l’arc
absidal. És formada per una nau coberta amb volta de canó, capçada a ponent per
un absis rectangular, acabat en una testera semicircular, més estreta que la
nau, a la qual s’obre directament. Tot l’interior és arrebossat, la qual cosa
no permet veure l’aparell ni les possibles parts originals.
A la façana de llevant s’obre la porta principal, amb un senzill arc de mig
punt, sobre la qual hi ha una finestra de doble esqueixada. El conjunt
d’aquesta façana és coronat per un campanar d’espadanya de dos ulls, d’arcs en
muntants avançats.
L’aparell en les parets visibles és de carreus desbastats units amb morter
de calç, en filades uniformes.
L’edifici es correspon amb les formes rurals de l’arquitectura del segle
XII, i la reforma del 1780 sembla que abastà el cos de la capçalera, que
probablement substitueix l’absis original, i les cobertes, unificades entre la
nau i l’absis.
De forma esglaonada, tenim un país amb unes infraestructures de comunicació
molt magres, que hem d’agrair al REINO DE ESPAÑA, veniu a Favà, a Cabó, a l’Urgellet
històric, a la comarca de l’Urgell sobirà.
Catalunya us ho agrairà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada