diumenge, 21 de novembre de 2021

ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ DE TARTERA. DAS. LA CERDANYA. GIRONA. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ – FINS QUAN SENYOR ? – DELS PIRINEUS

 

El Vicent Miralles Tortes publica fotografies de Sant Julià, a ca l'Alier, a Tartera al terme de Das, a la Cerdanya que  havia estat església parroquial si bé actualment resta sense culte.






La Rosa Maria Asensi i Estruch , el  Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992)  i l’Enric Ventosa i Serra, escriuen de Sant Julià de Tartera, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0711901.xml


El temple fou totalment restaurat durant la dècada dels vuitanta, la imatge de l'Enciclopedia Romànica té una clara influència del Camil Pallàs i Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 – Roda de Ter, 12 de novembre de 1982) .

 

És un edifici que mostra el cas curiós d’església de dues naus desiguals, capçades a llevant per dos absis semicirculars. Sembla que la nau petita, adossada al mur nord de la més gran, va ser afegida amb posterioritat, però ambdues corresponen a una construcció romànica bastida possiblement dins el segle XII i estan aixoplugades sota la mateixa coberta, que des de la nau gran allarga el vessant nord per cobrir la petita.


Els absis se situen l’un a continuació de l’altre, gairebé tangents, i el petit topa amb l’arrencada del gran sense imbricar-se, de manera que hi carrega superficialment sense que es corresponguin les filades de l’un i l’altre. La diferència d’alçada dels dos determina el pendent del vessant de la teulada. Ambdós tenen volta de quart d’esfera i una finestra al mig, però de característiques diferents. L’obertura de l’absis gran té els brancals de pedra tosca, l’arc monolític i una filada de carreus per ampit, mentre que la de l’absis petit té els brancals, les dovelles de l’arc i l’ampit, tot de pedra tosca. Els murs dels absis només tenen 0, 95 m de gruix i són fets de carreus de pedra calcària ben desbastats, de mides no gaire grans, col·locats en filades regulars de diferents alçades.

 

Els murs de les naus, originàriament, devien ser també de 95 cm de gruix, però han estat molt engruixits i parcialment refets. La nau gran devia ésser coberta originàriament amb volta de canó de perfil semicircular i, més tard, amb una altra de perfil apuntat recolzada sobre una filada d’arcs formers situats a cada costat de la nau, que reforçaven les parets. Aquests reforços disminueixen en conjunt la llum de la nau i la deixen més estreta que l’absis, cosa que crea un efecte visual estrany.

 

La nau petita es comunica amb la gran mitjançant una arcada. Aquesta nau és tan ampla com llarga i és coberta amb una volta de quart de cercle per no limitar l’alçada de l’arcada esmentada. La fàbrica és de diferent factura que la de la nau gran i les parets s’uneixen deficientment amb l’absis.

 

L’accés al temple s’obre al mur de tramuntana, i és resolt amb una porta de dos arcs en gradació que arrenquen d’impostes aixamfranades. A la part interior, la porta conserva la polleguera a terra i a dalt un ganxo de pedra per a subjectar els banyots. En el mur hi ha senyals d’haver-hi hagut un porxo davant de l’entrada.

 

La façana de ponent de la nau gran és totalment cega i és coronada per un petit campanar d’espadanya, i la de la nau petita té una finestreta d’esqueixada simple.


Trobava com a únic  element arquitectònic interessant per al C.O.A.C de Girona la  CASA DEL COMÚ I ESCOLES / AJUNTAMENT

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=das&page=1&pos=1

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/07/casa-del-comu-i-escoles-ajuntament-das.html


 Trobava una imatge de la Marededéu d’aquesta església:




https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona&ver=1515#tgv