dilluns, 29 de novembre de 2021

IN MEMORIAM DEL BALNEARI ULLASTRES I COMPANYS. TONA. OSONA

 

El Claudi Pagès Puig publica una fotografia del Balneari  "Ullastres i Companys", La primera deu o balneari de Tona, fruit d'una societat entre el Dr. Antoni Bayés Fuster (Taradell, 1842 – Vic, 26 d'abril de 1892) , l'amo del Riumbau ,  Narcís Ullastres i Josep Quintana.



Claudi Pagès Puig.. Foto del Balneari Ullastres.


La postal està escrita el 31 d'agost de 1.913, editada uns anys abans però, la imatge té una claredat molt gran, tenint en compte que es de uns 110 anys d'antiguitat.


S'ha conservat molt bé.


La descoberta de les aigües minero-medicinals a Tona està documentada el 1874,  la plenitud  però, dels balnearis a Tona se situa entre 1895 i 1912, quan es construïren les instal·lacions dels grans balnearis de Tona, el Roqueta (1895) i el Codina (1913).


Les aigües medicinals donaren molta fama a Tona i atragueren la burgesia barcelonina, que anava a passar llargues temporades a Tona. Com a conseqüència, s'obriren nous hostals, botigues i instal·lacions destinades a acollir aquest nou excedent de població, l'explotació de les quals enriquí la ciutat.

 

La primera font d'aigües sulfuroses es va descobrir casualment a prop del Mas de la Font el 1874, que serveix d'emplaçament a aquest edifici amb instal·lacions hidroteràpiques.

Al contrari dels altres balnearis de Tona (Codina, Roqueta, etc.) que tenien l'aspecte dels grans casals modernistes i noucentistes de l'època, l'estructura del balneari d'Ullastres és semblant a la de la deu o balneari de la Puda de Segalés.

 

És una nau de planta rectangular, coberta a doble vessant, de planta baixa amb dos nivells i moltes obertures que permeten veure el parc proper. Les habitacions són àmplies i tenen el paviment de mosaic. A la part lateral i al darrera hi ha piscines que comuniquen amb algunes de les sales interiors.

 

També és important destacar el passeig de plàtans i parc annex al conjunt.

 

Al 1882 es va ampliar l'edifici per l'est i oest, on varen construir-se uns petits magatzems i lavabos. També es va construir la part que cobriria el pou de la planta baixa.

 

L'edifici va estar en funcionament fins l'any 1987.




Fotografia de l’Enric.

 

Dr. Bayés va ser el primer metge director. Posteriorment, el fill i el net del Dr. Bayés i Fuster, Candi Bayés i Coch (1867-1955), i Antoni Bayés i Vayreda [Vic, 1899 – 1979], foren també directors i copropietaris del Balneari.


Mercès a la relació de la família Bayés amb el balneari, el febrer de 2011 foren nomenats fills adoptius de Tona els besnéts del Dr. Bayés i Fuster, el cardiòleg Antoni Bayés de Luna (Vic, Osona, 1936) i la dibuixant Pilarín Bayés  de Luna (Vic, Osona, 21 d'abril de 1941)


https://estimadaterra.wordpress.com/2020/10/11/balneari-ullastres-de-tona/


Poseu, Tona, i la comarca d’Osona a la vostra agenda.