LLONGARRIU. VALL DEL BAC. VALL DE BIANYA.LA GARROTXA

 

El Josep Maria  Canals Ferrarons publica una fotografia, magnifica de Llongarriu, a la Vall de Bac, de la que en diu la Anna Maso Colldecarrera; important casa i família de Llongarriu, va arribar a ser el patrimoni més extens de la Vall de Bac i Bianya.

Antigament era conegut pel Mas Noguer.

 Els Llongarriu, d’origen francès, el van comprar, transformar i ampliar en el transcurs de varis segles.

Reprodueixo de:

https://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/masies

A la Vall del Bac, al costat de l'església romànica de Santa Maria Sacot i arrecerada al vessant nord de la serra de Malforat.

Des de l'Hostal de la Vall del Bac s'hi pot accedir, a peu, per la drecera o camí antic que s'inicia davant mateix del vell establiment. També s'hi pot anar per la pista que parteix, a l'alçada del pont de Llongarriu.

  

Les primeres notícies d'aquesta pairalia són del segle XIV i estan relacionades amb la família Noguer, que l'any 1602 va passar l'heretat, per definició de drets, a Joan Llongarriu, àlies Joncar. Des d'aquell moment i fins al 1987, els Llongarriu en foren propietaris.

 

 La casa de planta rectangular, ha estat reformada i transformada amb el pas dels anys. A la façana principal hi ha gravats, a la llinda de la porta, la marca del ramat, el nom de Jaume Llongarriu i la data de 1828. A la mareta de la font, al costat de l'abeurador i del safareig, hi ha les inicials F. LL. i la data de 1844.

 

 A la façana orientada a SE hi ha una galeria porxada, amb quatre arcades de mig punt, que va ser construïda en el segle XIX. Des d'aquesta galeria es veu, si el dia és clar, l'indret marítim de l'Estartit. A la façana del SO destaca el balcó central i, al pis superior, una galeria amb sis arcades de mig punt.

L'interior conserva l'estructura de l'antiga casa noble, amb la gran sala de convit i les cambres al seu voltant, el petit oratori dedicat a la Mare de déu del Carme, i la cuina, on hi havia hagut un escon rodó amb la llar de foc i la pastera.

 El seu mobiliari era un dels més importants de l'actual terme de la Vall de Bianya, que s’endugueren  els darrers masovers  quan marxaren l'any 1977

Poseu la Garrotxa a la vostra agenda.

L’Adriana Llongarriu Castanyer, em deixava un comentari;

Bona nit Antoni. Com a descendent de la família Llongarriu de la Vall del Bac, m'agradaria fer-li saber que una de les informacions que publica en aquesta entrada no és verídica.

És la que fa referència al mobiliari de Llongarriu. Ho escriuré transcrivint les paraules del meu pare, en Ramon Llongarriu, al seu llibre "Llongarriu de la Vall del Bac": “Vam treure els mobles deixant un petit equip casolà per poder menjar i dormir si ens calia alguna vegada. La casa fou tancada i barrada de la millor manera que un bon fuster sap fer. Res no hi valgué, perquè fou tot destrossat, robat l’escon, dues calaixeres, dos llits, dues taules, roba i parament de cuina.”

Així que els últims masovers, la família Font, no van tenir res a veure amb la desaparició del mobiliari.

Li agrairé que ho rectifiqui, ja que no podem culpar ningú d'un fet com aquest sense tenir la certesa que sigui veritat.

Moltes gràcies.

Li donava les gràcies per aquesta informació, i la posava en antecedents que Patrimoni Gencat, diu ; segons alguns historiadors, Llongarriu va començar com a vil·la romana i des de temps molt reculats ja senyorejava la vall. La masia, segons Josep Danès i Torras, és del segle XV, data des de la qual cal suposar que els Llongarriu en foren els propietaris i creixeren entorn del temple de Santa Maria Sacot. En el transcurs del segle XVII es transformarà i ampliarà la menuda pagesia en la gran masia actual, amb les quadres i corrals, i les dates a les llindes de portes i finestres. Els descendents d'aquesta nissaga viuen a Olot. Els darrers masovers marxaren l'any 1977 i s'endugueren el ric mobiliari del casal.

 

Des de 2014 alguns edificis es troben restaurats i en ús i d’altres en procés de restauració.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=11031

Si teniu maneres feu seguir aquesta informació a Patrimoni Gencat, perquè també ells ho rectifiquin.