dimarts, 9 de novembre de 2021

CAPELLA DE SANT ESTEVE DE LA CASA ROBERT. JUNYENT. CASTELLÀS. LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ.L’OBLIDADA – PEL GOVERN DE LA GENERLITAT DE BARCELONA - VEGUERIA DELS PIRINEUS.

  

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió , m’enviava imatges de la capella advocada al protomàrtir Sant Esteve al nucli de Junyent, a l’antic terme de Castellàs, integrat avui al municipi de les Valls de Valirà.




Adjuntava també un document que explica fil per randa la història d’aquesta capella, i àdhuc que Can Robert havia exercit com escola, on impartien docència els rector i/o vicaris de la parròquia.




La parella “ romànica”  la retratava l’any 2015,  i la identificava com  “ capella de Sant Antoni Abad “, advocació que certament havia tingut en època indeterminada.


http://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/02/sant-antoni-abat-de-junyent-valls.html


https://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/02/sant-esteve-de-junyent-valls-daguilar.html


Ens agradaria que s’esmenessin per qui correspongui els documents que fan referència a aquesta capella, i es fes constar que l’advocació correcta és la del protomàrtir Sant Esteve.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les comarques pirinenques – molt abandonada per les administracions, tant la catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en aquestes comarques. Veniu a la Vegueria “ in pectore” dels Pirineus, i feu tota la pressió que pugueu perquè es faci efectiva  d’una punyetera vegada, la distribució territorial de Catalunya.