El Josep Maria Masagué i Torné ,la Maria-Lluïsa Cases i Loscos , i el Joan-Albert
Adell i Gisbert, escriuen de Santa Anna, abans Santa Maria, de Cortscastell ,
al terme de Gerri de la Sal, al Pallars sobirà, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1521601.xml
https://jmcorbella.blogspot.com/2016/03/
Santa Anna de Cortscastell és un edifici senzill, d’una sola nau amb absis.
La nau, de planta rectangular, és oberta pel costat de llevant on, mitjançant
un doble reclau en degradació, s’uneix a l’absis. Aquest és un cos de planta
semicircular cobert per una volta de quart d’esfera. La nau és coberta a la
vegada per una volta de canó seguit de perfil semicircular. Hom va reforçar
aquesta volta amb dos arcs torals, els quals tenen l’arc apuntat.
Aquest edifici va ser ampliat pel costat de ponent amb un cos de planta
rectangular, el qual es va comunicar amb la nau de la capella mitjançant una
gran obertura que es va practicar en el mur de tancament dels peus de la nau, i
que separa aquests dos espais. També se li va afegir una sagristia al costat de
migdia a tocar de l’absis.
La porta d’accés original de la capella fou tapiada quan va ser substituïda
per una de nova, possiblement al costat de ponent, on avui hi ha la gran
obertura que comunica la nau amb el cos afegit. Abans que l’edifici quedés en
desús s’hi accedia a l’interior per un portal obert en la cara de migdia
d’aquest cos.
Els paraments exteriors de la nau, com també els interiors, són llisos,
sense cap ornamentació. Els murs d’aquesta construcció van ser aparellats amb
pedres de mida mitjana, disposades en filades horitzontals. Les pedres
presenten el treball just per deixar més o menys llis el parament de què formen
part; només les pedres cantoneres presenten un treball més acurat. Tan sols a
l’absis, i per l’exterior, hi ha la resta del que podia ser una faixa vertical,
la qual és situada just a tocar la nau pel costat de migdia, però sense formar
cap reclau amb ella sinó una continuïtat lineal deformada.
Com a resultat, segurament, d’un canvi de coberta que va fer perdre el plom
als murs i va provocar la consegüent obertura de la volta, hom va afegir a les
façanes de migdia i nord uns contraforts per tal de contrarestar l’empenta de
la volta.
En l’angle que formen els murs de migdia i de ponent, i sobre la coberta,
es va construir un petit campanar de torre, de planta circular-poligonal amb
dues obertures, una al costat de migdia i l’altra en el de ponent.
Per les seves característiques es pot inscriure aquesta capella dins el
grup de capelles rurals, sense ornamentació, que foren bastides al llarg del
segle XII en aquesta comarca, tot i que és possible que substituís o modifiqués
un edifici anterior que estaria cobert per una estructura de fusta. També presenta
modificacions i ampliacions de datació posterior; així, el reforç amb arcs
torals podria ser datat dels segles XV o XVI, el cos de ponent i la sagristia
dels segles XVIII o XIX. Per al campanar es podria donar una datació aproximada
entre els segles XVII i XVIII.
Últimament, durant l’any 1992, s’han encetat uns treballs de restauració i
rehabilitació de tot el conjunt. El projecte pretén restablir la volumetria
primitiva de l’església, tot i que es conservaran altres elements posteriors
prou significatius, com el campanar i la petita porxada de ponent
El Museu Diocesà d’Urgell conserva, amb el núm. 304 de l’inventari, una
marededéu de fusta policromada procedent de Santa Anna de Cortscastell (vegeu
el vol. XXIII, pàgs. 216-218, de la present obra). La imatge, que fa 65 cm
d’alçària, presenta una composició desproporcionada on domina la verticalitat
de les figures. L’alçada de la Mare de Déu és gairebé el doble de la seva
amplada. El Nen, assegut a la falda de la Mare, és col·locat gairebé al centre
de la imatge, accentuant encara la frontalitat total del conjunt. Tot ell
respira un aire predominantment hieràtic, marcat alhora per les expressions
dels rostres i les actituds d’ambdues figures. La Verge s’asseu en una cadira
curul, amb dues columnetes adossades acabades en dues boles.
La Mare, d’expressió serena, és cobreix el cap amb un vel que cau per les
espatlles fent unes ondulacions, per la part davantera, molt gruixudes i
escalades. De sota el vel apareix el cabell, que cau sobre l’ample front en gruixudes
trenes a banda i banda del coll. Vesteix túnica i sobretúnica que li arriba
fins a sota dels genolls, tot fent unes ondulacions que permeten veure la
túnica. Aquesta dibuixa una sèrie de plecs, tan sols insinuats, que deixen
veure com els peus de la figura recolzen en una mena d’esglaó. Segons Noguera i
Massa (1977), la sobretúnica seria pròpia d’aquelles peces més arcaiques, amb
una datació de voltants del segle XII. Amb la mà dreta sosté una bola del món;
la mà esquerra, actualment col·locada de forma arbitrària, segurament feia el
gest de subjectar el cos del Fill.
El Nen, col·locat gairebé al mig de la figura de la Mare, vesteix una
túnica acabada en plecs amb forma de “V” que deixen veure els peus, actualment
fragmentats. Amb la mà esquerra sosté el llibre en posició vertical, i amb la
dreta, avui desapareguda, segurament devia beneir.
La policromia que cobria la imatge ha desaparegut pràcticament del tot; tan
sols en queden algunes restes, que van aparèixer en treure-li la decoració del
segle XVI, en el mantell del Nen de color vermell i blau i en els cabells de
color negre. De la marededéu tan sols s’han conservat unes petites mostres
localitzades a les zones dels genolls i del setial. S’ha perdut, tanmateix,
gairebé tota la capa d’estuc que recobria el conjunt, i amb ella, doncs,
qualsevol rastre de pintura. Això ha permès, d’altra banda, apreciar de manera
més directa el treball de l’escultor. és tracta d’un treball força barroer on
els volums s’han definit mitjançant un relleu incís, fet que dóna a la peça
l’aspecte d’un bloc de fusta poc treballat.
https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Lleida&ver=214#tgv
Localidad: Corcastell. Siglo de la Imagen: XI
Observaciones: Actualmente en Museo Diocesano d'Urgell Pelo muy rizadito y
suelto; muy inusual. Colores tradicionales de rojo, azúl y amarillo.
La tipologia iconogràfica del conjunt, si homes guia pel fort caràcter
frontal de la composició, estaria en la línia de les marededéus que responen al
concepte de Sedes Sapientiae, d’origen bizantí, molt comunes en el món del
romànic. Malgrat això, hi ha certs indicis que fan pensar en una datació més
tardana per a la peça. Segons Antoni Noguera i Massa ( Olot, 1921 + Olot 9.03.2016
) és a partir del segle XIII que la Mare
sosté una bola amb la mà dreta, però encara hi ha un altre detall que podria
fer retardar la datació de la peça fins al segle XIII: es tracta de l’actitud
de la Mare, en la qual el fet de voler agafar el Fill amb la mà esquerra és
mostra d’una certa humanització del conjunt
https://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/948451-antoni-noguera-massa.html
Poseu-vos les piles, i de forma esglaonada, vivim amb un país amb una xarxa
viaria quasi tercermundista – és el que té, estat colonitzats, oi?- , veniu a
la Vegueria “ In pectore” dels Pirineus.
L’ajornament del desplegament de la
Llei 30/2010, del 3 d’agost, de vegueries, clama al Cel, oi?.
https://www.parlament.cat/document/cataleg/48036.pdf
fa temps que no publiquen cap “ edifici escolar anterior a la dictadura
franquista”, i no és certament perquè ja els tinguem tots identificats, fa mal
dir-ho però, NO HI HA LA COL·LABORACIÓ QUE CALDRIA per part dels catalans. Us insistim altre cop, retrateu l’edifici on
anaven a l’escola els vostres padrins, avis, pares i potser vosaltres mateixos,
i feu-nos arribar la fotografia a l’email castellardiari@gmail.com , hem
d’evitar que es perdi aquesta “ memòria col·lectiva”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada