dijous, 4 de novembre de 2021

LA REFETA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE QUEIXANS. URTX. FONTANALS DE CERDANYA. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS

 

El Vicent Miralles Tortes , publica fotografies de la refeta església parroquial de Queixans, nucli de l’antic municipi d’Urtx, que forma part avui de terme de Fontanals de Cerdanya.

 





La Rosa Maria Asensi i Estruch , el  Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992), l’ Enric Ventosa i Serra , i la  Maria-Lluïsa Ramos i Martínez, n’escriuen a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0723801.xml


Església molt modificada. Amb tot, l’absis i una part de les parets d’aquesta església del segle XI es conserven bé.


Probablement, la nau s’allargà cap a ponent. Es troba molt desfigurada per les capelles laterals tardanes que li donen forma de creu llatina, la sagristia que tapa una part de l’absis i l’afegit del campanar a la banda de ponent, amb la porta d’entrada al peu que porta la data de 1775.


L’absis, una mica decantat cap al sud, és llis per dintre i cobert amb volta de quart d’esfera. Per fora és també llis i la part alta de la façana és decorada per una corona d’arquets cecs, tangents, a penes dibuixats per una mitja circumferència de pedres primes, que sobresurten de la paret uns 3 cm per servir d’encofrat a l’arrebossat del parament, que és el que materialitza els arcs amb el seu major gruix. Únicament té una finestra al mig no gaire gran, de doble esqueixada i arc de mig punt.

 

La nau té els costats paral·lels i devia ser, en origen, uns 4 metres  més curta que ara, segons es dedueix del canvi d’aparell sota l’actual campanar.

 

L’església de Sant Cosme i Sant Damià de Queixans té la porta decorada amb ferramenta de tipologia diversa i factura desigual. Tot sembla indicar que ens trobem davant d’una manera de fer posterior a l’època que ens ocupa, malgrat la similitud dels models


Entre els anys 1994 i 1995 s’iniciaren unes obres de restauració en aquest edifici, a càrrec de l’Ajuntament d’Urtx, l’Associació d’Amics de Queixans i la Unió Europea. Les obres consistiren en una consolidació global de l’església: arranjament de les cobertes, consolidació i neteja dels murs, construcció d’una nova espadanya i una neteja de l’entorn.


Patrimoni Gencat, dóna un xic més de dades, i aporta una fotografia e l’any 1984

 



Del  Sebastià Bosom i Isern (Barcelona, 18 de novembre de 1955 - Puigcerdà, 12 d'agost de 2008, i la Paquita Giraud i Co. Vista de l'edifici, on s’aprecia que la restauració ha eliminat el cos de la sagristia adossat al braç de migdia del transsepte i el campanar de torre amb coberta piramidal.




Sembla ser que antigament estava dedicada a l'apòstol Sant Jaume el Major.


El Papa Urbà VIII per tal d'incrementar la devoció als nous Patrons, concedí el 13 d'abril de 1630 indulgència plenària en el dia d'aquella festa patronímica, a tots els qui, prèvia la recepció dels sagraments de penitència i comunicació, visitessin l'església


En aquestes terres NO tothom te clar que sobirà i jussà, son mots de la llengua catalana emprats per referir-se a qüestions orogràfiques,  i QUE NO tenen traducció a la llengua castellana, que obligava a fer servir ALTO/BAJO  en bona part de les comarques catalanes. 


És molt curiós que com efecte clar de la síndrome d'Estocolm, em trobi de tant persones, homes i dones que reivindiquen la forma castellana traduïda;  Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981) emprava la denominació “ Empordanet” per referir-se a l’Empordà jussà on havia nascut. Avui, “Empordanet” ja no es qüestiona ni pels més nostàlgics de la dictadura.