dissabte, 6 de novembre del 2021

ESGLÉSIA DE CASARILH, ADVOCADA A SANT TOMÀS. VIELHA E MIJARAN

 

L’Isidre Puntí ( ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs , a l’email castellardiari@gmail.com ) retratava  entre els anys 1920 i 1927,       algunes cases i campanar de Casarill





https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/749/rec/30?fbclid=IwAR0b6AHNh4C6GKBZ4GAh5QBTapTmKxLR1mn0b8ggQsKTfIzHJEcWnMcuVQ8


El poble de Casarilh , agregat a l'antic terme d'Escunhau, es troba a la riba esquerra de la Garona, a l'extrem oriental del terme municipal, a 1050 metres d'altitud.


 El poble és travessat per l'antic Camin Reiau, paral·lel a la carretera C-142, que l'envolta per migdia.





El nucli, d'estructura molt senzilla, és presidit per l'església parroquial de Sant Tomàs, d'origen romànic, amb un massís campanar que té encastada una làpida sepulcral tardo-romana amb un bell monograma de Crist entre una estrella de quatre puntes i una creu grega dins un cercle.




https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0015631.xml


A la rectoria de Viella es guarda una interessant lipsanoteca de pedra procedent de l’església, amb una curiosa forma de gerro i decorada a base d’incisions de dobles cercles concèntrics.


Al Museu de Viella es conserva la imatge d’una majestat nua i coronada, tallada sobre fusta i amb policromia moderna




https://www.wikiwand.com/ca/Mus%C3%A8u_dera_Val_d%27Aran


De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria sobretot a les comarques pirinenques – molt abandonada per les administracions, tant la catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en aquestes comarques. Veniu a la Val d’Aran.