El misteri del Serrat de l'otzetó

Dilluns de Pasqua de resurrecció, sortíem en direcció a Granera, el Tomás Irigaray i López i jo, volíem desvetllar l’anomenat “misteri” del Serrat de l’Otzetó, on s’ha perdut tota senyal, de la casa que li va donar nom, l’Otzeto, i també de la casa anomenada el Carnerol.

Deixem el cotxe dins del camí que ens menarà en primer lloc a l’Otzet, i a les envistes de la masia, malgrat l’evident ruïna, ens queda clar, que aquesta era una casa principal que fins en algun moment, podia haver representat un contrapoder al senyor feudal.

El cos principal de l’edifici està suportat damunt la roca, que li fa a l’hora de basament i de paret, això no va evitar però els efectes de l’incendi que va assolar aquestes terres, afectant greument el mas ,situat en un paratge apartat i solitari. Els efectes de l’incendi son encara molt evidents, les restes d’un cotxe, bombones de gas butà , ferros recremats i plens d’òxid, i les restes ennegrides de les bigues del sostre, palesen clarament que l’infern va manifestar-se dins d’aquesta finca.

La visió de la façana orientada a l’est, ens reafirma en la dignitat de la construcció, més enllà de les runes, la brutícia i els afegitons, que s’han sumat als efectes devastadors del foc.

La localització prop de l’Otzet de l’anomenada tomba del moro, i l’absència, tant en la llengua llatina, com en l’actual català i/o castellà, de cap referència a aquest topònim, ens suggereixen un origen àrab, que intentarem confirmar.

Arribats al Serrat de l’Otzetó, ens endinsem pel bosc que miraculosament es va salvar de l’incendi, i primer per la part alta i desprès per la part baixa, intentem localitzar les restes de les edificacions que segons el mapa es troben en aquesta àrea.

Davant nostre, separats únicament pel torrent de les Fraus de l’Otzet, el Rossinyol, dins ja del terme de Monistrol de Calders.Pentinem la zona amb el màxim detall, i finalment l’agudesa visual del Tomás, distingeix el que podrien ser les runes d’una de les dues cases; la degradació en que és troba l’indret, ens confirma que l’abandó de l’activitat agrícola i residencial, es produí com a molt tard, en els primers decennis del segle XX.

El dia núvol des de primer hora, s’enfosqueix sobtadament, decidim donar per acabada la recerca ,quan passen novament per davant de l’Otzet ,una pluja suau , tot just comença a caure, en el camí fins arribar al cotxe, l’aiguat va guanyant en intensitat, fins que un cop aposentats còmodament la pluja esdevé continua i generosa.

Ens aturarem a Sant Llorenç de Savall, a la Pastisseria Domènec, on el Tomás no trobarà finalment allò que necessita.

El mati ha passat en una revolada, i ens deixa força qüestions per a resoldre:

Existeixen encara les runes de l’Otzeto i el Carnerol ?.

Pertanyen a una de les cases esmentades les restes que el Tomás ha localitzat i fotografiat ?.

Otzet, en llengua àrab o amazig, la parla dels qui viuen a les muntanyes de l’Atlas Marroquí, d’on procedien una bona part dels qui poblaren sota la dominació anomenada musulmana i/o àrab les terres de Catalunya, te algun significat ?.

Com sempre, si teniu alguna resposta sou pregats d’enviar-la a amora@moianes.netPer endavant, gràcies.

© Antonio Mora Vergés