Ens citàvem cap a les 10,15 al davant de Can Pagès, únicament els cants dels ocells, la llum intensa i una lleugera brisa que agraíem com un do de Déu, desprès d’aparcar els cotxes a l’ombra , enfilàvem el camí, quin arranjament malgrat l’abismal distància de qualitat entre Terrassa i Sabadell, ens acostava una mica més a la Seu de la Diòcesis Vallesana.
Les pluges nocturnes d’aquesta primera setmana de juliol, havien fet tornar la verdor intensa per arreu, i malgrat la força del sol, caminaven pel sender en la seva major part sempre sota l’ombra dels plataners i altres arbres de ribera; l’aigua – encara present - es sentia aquí i allà, i la seva remor, afegia frescor al nostre passeig.
En arribar al camí que mena fins a Togores, sortim del Torrent. Fins arribar als primers pins gaudíem de la protecció dels nostres barrets de palla, i constatàvem malgrat això, que aquest dissabte 8 de juliol – com per altra part anunciaven ja els “homes del temps” - farà una calor intensa.
Ens aturem per fotografiar el Pi de les Tres Branques, el famós Pi Vin Catal , nascut d’un plançó del Pi de les Quatre Besses, o del Dalmau, conegut també altrament, com el Vell Guerrer.
Segur que l’absència del nostre fotògraf titular es notarà en el resultat. Fèiem una aturada a Togores, per beure aigua i menjar-nos les nostres fruites.
A la tornada ens arribàvem fins a la font de Can Moragues ; raja com en els millors temps; aprofitem per rentar-nos una mica la cara, abans de refer el camí pel Torrent fins a Can Pagès.
Ens concentrem en la contemplació d’aquest indret meravellós, en tots els passos, que un a un , amb delectança, ens acosten als nostres cotxes, i amb ells a la quotidianitat.
Un parell de fotografies encara, en las que de ben segur no podrem reflectir aquesta sensació de pau i serenor, que el Torrent ens transmet.
Les 13,00, l’un cap a Sabadell i l’altre cap a Castellar del Vallès, abans del dinar en família, tindrem temps per dutxar-nos i vestir-nos adequadament.
La passejada ha estat certament relaxant. Us esperonem a comprovar-ho per vosaltres mateixos.A la tarda ens sorprendria – relativament - una tempesta d’estiu, aquest juliol està fent, el que li correspondria al mes de maig; val més tard que mai, oi ?
© Antonio Mora Vergés
Les pluges nocturnes d’aquesta primera setmana de juliol, havien fet tornar la verdor intensa per arreu, i malgrat la força del sol, caminaven pel sender en la seva major part sempre sota l’ombra dels plataners i altres arbres de ribera; l’aigua – encara present - es sentia aquí i allà, i la seva remor, afegia frescor al nostre passeig.
En arribar al camí que mena fins a Togores, sortim del Torrent. Fins arribar als primers pins gaudíem de la protecció dels nostres barrets de palla, i constatàvem malgrat això, que aquest dissabte 8 de juliol – com per altra part anunciaven ja els “homes del temps” - farà una calor intensa.
Ens aturem per fotografiar el Pi de les Tres Branques, el famós Pi Vin Catal , nascut d’un plançó del Pi de les Quatre Besses, o del Dalmau, conegut també altrament, com el Vell Guerrer.
Segur que l’absència del nostre fotògraf titular es notarà en el resultat. Fèiem una aturada a Togores, per beure aigua i menjar-nos les nostres fruites.
A la tornada ens arribàvem fins a la font de Can Moragues ; raja com en els millors temps; aprofitem per rentar-nos una mica la cara, abans de refer el camí pel Torrent fins a Can Pagès.
Ens concentrem en la contemplació d’aquest indret meravellós, en tots els passos, que un a un , amb delectança, ens acosten als nostres cotxes, i amb ells a la quotidianitat.
Un parell de fotografies encara, en las que de ben segur no podrem reflectir aquesta sensació de pau i serenor, que el Torrent ens transmet.
Les 13,00, l’un cap a Sabadell i l’altre cap a Castellar del Vallès, abans del dinar en família, tindrem temps per dutxar-nos i vestir-nos adequadament.
La passejada ha estat certament relaxant. Us esperonem a comprovar-ho per vosaltres mateixos.A la tarda ens sorprendria – relativament - una tempesta d’estiu, aquest juliol està fent, el que li correspondria al mes de maig; val més tard que mai, oi ?
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada