Des de fa força temps, les noticies sobre la salut animal, son una constant en els mitjans de comunicació; la mal anomenada “ malaltia de les vaques boges”, la febre aftosa, que podem agafar per contacte directe , i/o per ingestió de la llet d’un animal malalt, i que en l’home només produeix trastorns gastrointestinals, febre intensa i aftes a la boca ; la pesta porcina clàssica, vella coneguda de tots, i algunes formes més rares avui, com ; la febre de Malta, típica del litoral Mediterrani fins a èpoques molt recents ; la febre de Queensland, descrita per primer vegada en aquell racó d’Austràlia, aquestes son només algunes de les moltes malalties que des de sempre compartim, amb els altres pobladors de la terra, els animals.
Darrera d’aquesta massiva informació, hi ha sens dubte amic lector, interessos inconfessables; de sempre i avui també per descomptat, el cicle d’explotació dels animals, ha estat en moltes mans ; els ramaders , els escorxadors, els carnissers, i controlant cada pas, sempre, sempre, el veterinari.
Que en alguna ocasió algú s’ha saltat el control ?, de ben segur !, però compartim la condició humana amb totes aquestes persones, i en molts casos el coneixement personal, i podríem en un gran nombre d’ocasions, posar la mà al foc, per la seva conducta, cosa que la raó ens diu que no hem de fer mai, ni amb els periodistes, ni amb els polítics, aplicacions pràctiques de prototipus ésser humà, que donen com a resultat ( en general ) un espècimen sense cap escrúpol , i per descomptat completament amoral.
I la salut humana ?, perquè se’n parla tant poc de la salut humana ?, oblidat completament Xernobil, oblidat amb només algunes setmanes, el Síndrome dels Balcans, tots amic lector podem constatar, en el nostre entorn la realitat amarga, d’una creixent incidència de les malalties malignes, i també malauradament quan el cas es dona, l’explicació pseudo-tècnica de que l’ambient està dins dels nivells tolerables de contaminació, es a dir, el reconeixement públic de que vivim en un medi contaminat, i alhora l’afirmació hipòcrita de que l’espècie humana pot tolerar els nivells de contaminació fins a uns límits arbitraris.
Tos els humans ?, lògicament no, clarament – en el millor dels casos - només aquells que tenen unes condicions naturals superiors a la mitjana.
Els animals comparteixen amb nosaltres el món, però no tenen cap paper en la decisió de contaminar o no, i tampoc ningú pensa, poc ni gaire, en els seus nivells de resistència davant la creixent contaminació de l’ambient.
No son els animals amic lector, els qui contaminen l’home, es l’home qui és contamina a si mateix, i a la resta d’espècies animals i vegetals.
La torna del proges mal entès, es que el mal que l’home fa al món, de manera conscient i/o inconscient, el món li retorna amb escreix.
Buscar els culpables fora de nosaltres mateixos, es una manera més de fer l’estruç per concloure amb un símil animal.
(c) Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada