dimecres, 18 de juliol de 2007

El Diable ( que abans feia ponts )

Al pont merlat de Dronero, la construcció del qual es remonta al 1428 i conegut com el pont del diable, ens ha llegat una curiosa llegenda.



S’explica que el constructor havia provat moltes vegades i amb diferents materials a aixecar un pont sobre el Maira, però davant els continus fracassos havia afirmat que ni el diable hauria pogut arribar a construir-lo.

Havent-ho escoltat, Satanàs es presentà oferint-se a realitzar l’obra a canvi de la primera ànima que passés sobre el pont.



Els Droneresis acceptaren, però el dia després sobre el pont de tres arcs hi van fer passar un gos, i el diable es va haver de contentar amb aquella ànima.

És una llegenda que es troba quasi bé per tot arreu dels països occitans. Aquesta es sempre la mateixa història, algú vol fer un pont o necessita travessar un riu amb urgència, i deseguida l’hàbil Satanàs, li fa la seva oferta, li farà el pont per travessar el riu, però a canvi és quedarà amb l’ànima del qui el demana i/o necessita o amb la del primer que passi per damunt del pont.

En tenim molts de Ponts del diable, tants que fan pensar en que possiblement hi ha alguna part de veritat en aquesta explicació, altrament, abans i ara el diable està sempre a l’aguait per sortir-sent amb la seva, que això si no ha canviat gens al llarg dels segles, emportar-se l’ànima dels incauts a l’infern.

Avui les condicions de vida d’una majoria dels habitants de la terra, fan pensar en que l’infern és aquí; no estem en condicions de negar-ho, però en tot cas, matisem, també és aquí, sense perjudici de la seva ubicació habitual, sigui on sigui.

Avui amb el consumisme desfermat la feina del diable és més senzilla, ja no cal fer ponts damunt de rius cabdalosos, que altrament son comptats gràcies al mal us, que al llarg sobretot del darrer segle, hem arribat a fer dels recursos naturals; Avui les ànimes es poden aconseguir bescanviant-les per estris mecànics, cotxes, rentadores, televisors , o per bens immobles, pisos, cases, xalets, en algun cas fins i tot, només per poder acabar un viatge des del fons de la misèria econòmica – l’Àfrica – al cim de la misèria moral – Europa i/o Estats Units -.

Deixant de banda les anteriors reflexions, de ben segur caduques i fora de lloc, en aquest món tant modern, tant informatitzat, tant deshumanitzat !, us esperono a tots a cercar els molts i molts ponts del diable, que aquí a casa nostra, a la resta de l’estat i fins i tot , en la major part de països de tradició catòlica podreu trobar.

Compte però amb bescanviar l’ànima per assolir la vostra recerca.

ANTONIO MORA VERGÉS

Cap comentari: