Les primeres dades documentals que fan referència a la Vall són de l’any 1.238 [ seguim aquí al Joan Escoda i Prats, Gran Camarlenc de Mura]
Fèiem en ocasió d’un recorregut per aquest indret, la descoberta d’un treball picat damunt la pedra de la porta d’accés, que com ens confirmaria el nostre assessor científic, Manuel Navas Ortiz, membre entre d’altres de l’arxiu de Cardona, i de l’arxiu de Castellar del Vallès, és efectivament una pregaria al·legòrica de la Passió de Crist.
No era infreqüent en el món rural aquesta costum com en pogut comprovar en molts d’altres llocs. En alguna ocasió [ la casa dita Casassaies al terme de Rocafort i el Pont de Vilomara ] trobàvem una preciosa inscripció a l’ampit d’una finestra, ( poseu a la barra del google: la finestra parladora) ; quan a les formes clàssiques :
J H S
Les podeu trobar per arreu a poca atenció que pareu en la vostra observació.
L’explicació del costum d’incorporar a la decoració de la portalada a manera d’escut, una pregaria en pedra, la trobem sens dubte en l’anomena’t Salpàs, un acte religiós, de caràcter cristià, del que per molts llocs s’ha perdut fins i tot la memòria; consistia en la benedicció de les cases. El mossèn, acompanyat de dos escolans, passava per les cases del poble i del terme, seguint el ritual tradicional, beneïa les cases esquitxant-les amb aigua i sal el costat dret dels portals. D’aquí la col·locació en aquest espai concret de la pregaria en pedra. Aquest costum cristià, que es feia durant la pasqua, ha deixat de practicar-se en la majoria de les parròquies del país i, on encara es fa, es contempla més com un ritual festiu, que com una pràctica religiosa quina finalitat era protegir de tot mal la casa i els seus estadants.
Els llorers – tant habituals a la velles masies - tenien també una funció d’allunyar de la casa i la família qualsevol ombra de mal.
Avui, aquestes pràctiques li poden semblar – li semblen – a alguns, supersticions pròpies de gent ignorant i pobra; ni una cosa ni l’altra eren habitualment el propietaris d’aquestes grans cases.
Altrament mai com ara, el recurs a la màgia, les bruixes, les cartes, el zodíac,... han estat tant i tant generals, i honestament – els que encara tinguin possibilitat de ser-ho - ; els resultats d’aquestes males pràctiques d’ara, us semblen millors que les que feien els nostres avantpassats ??
El mon d’avui és més desigual i més injust que en qualsevol altre moment de la història de la humanitat.
© Antonio Mora Vergés
Fèiem en ocasió d’un recorregut per aquest indret, la descoberta d’un treball picat damunt la pedra de la porta d’accés, que com ens confirmaria el nostre assessor científic, Manuel Navas Ortiz, membre entre d’altres de l’arxiu de Cardona, i de l’arxiu de Castellar del Vallès, és efectivament una pregaria al·legòrica de la Passió de Crist.
No era infreqüent en el món rural aquesta costum com en pogut comprovar en molts d’altres llocs. En alguna ocasió [ la casa dita Casassaies al terme de Rocafort i el Pont de Vilomara ] trobàvem una preciosa inscripció a l’ampit d’una finestra, ( poseu a la barra del google: la finestra parladora) ; quan a les formes clàssiques :
J H S
Les podeu trobar per arreu a poca atenció que pareu en la vostra observació.
L’explicació del costum d’incorporar a la decoració de la portalada a manera d’escut, una pregaria en pedra, la trobem sens dubte en l’anomena’t Salpàs, un acte religiós, de caràcter cristià, del que per molts llocs s’ha perdut fins i tot la memòria; consistia en la benedicció de les cases. El mossèn, acompanyat de dos escolans, passava per les cases del poble i del terme, seguint el ritual tradicional, beneïa les cases esquitxant-les amb aigua i sal el costat dret dels portals. D’aquí la col·locació en aquest espai concret de la pregaria en pedra. Aquest costum cristià, que es feia durant la pasqua, ha deixat de practicar-se en la majoria de les parròquies del país i, on encara es fa, es contempla més com un ritual festiu, que com una pràctica religiosa quina finalitat era protegir de tot mal la casa i els seus estadants.
Els llorers – tant habituals a la velles masies - tenien també una funció d’allunyar de la casa i la família qualsevol ombra de mal.
Avui, aquestes pràctiques li poden semblar – li semblen – a alguns, supersticions pròpies de gent ignorant i pobra; ni una cosa ni l’altra eren habitualment el propietaris d’aquestes grans cases.
Altrament mai com ara, el recurs a la màgia, les bruixes, les cartes, el zodíac,... han estat tant i tant generals, i honestament – els que encara tinguin possibilitat de ser-ho - ; els resultats d’aquestes males pràctiques d’ara, us semblen millors que les que feien els nostres avantpassats ??
El mon d’avui és més desigual i més injust que en qualsevol altre moment de la història de la humanitat.
© Antonio Mora Vergés
1 comentari:
Interessant article. Jo recordo haver vist encara, en alguna ocasió, el Salpàs, que en dèiem simplement benedicció de la casa.
Un afegitó i un desacord: t'has deixat dins l'enumeració de les "noves" pseudo-religions la que és potser més estesa, la religió de la salut. I, certament, no crec que aquest sigui el moment més injust de la historia.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada