Diumenge 18 de maig de 2.008, empleats de Parcs i Jardins, amb vehicles amb escales i cistella [ com els que fan servir els electricistes del manteniment i reparació de fanals ], recollien cotorres, papagais , lloros i altres espècies tropicals de les palmeres de la Plaça Reial, ningú ho va trobar estrany, - de fet a Barcelona, ningú trobava mai estranya cap cosa - , tot i que certament el fet de trobar en llibertat aus tropicals en una ciutat com Barcelona, ja és força estrany, oi ?, cap al migdia la tasca de recollida d’ocells es va donar per acabada, en total 50 persones i 25 vehicles, per recollir no més enllà d’una cinquantena d’aus de ploma !.
Al mateix moment al Parc Güell, una brigada d’empleats de Parcs i Jardins, caçava literalment amb ret, els coloms que de forma habitual acostumaven a trobar-se a la plaça que s’alçava damunt del mercat que mai va ser.
Més enllà encara al Jardí del laberint d’Horta, un estol de diligents empleats collien, caçaven o recollien de terra, totes les aus que trobaven, - vives o mortes - , en la seva majoria, coloms barcelonins.
L’escena és repetia en tots els llocs de la ciutat, on de forma habitual hom hi pot trobar ocells, fins i tot, en algunes terrasses els empleats municipals havien recollit les gavines i d’altres aus que hi sojornaven habitualment .
Ningú – permeteu-me que ho repeteixi - ho va trobar estrany.
Al Saló de Cent, hi havia una reunió dels màxims responsables de la política local, en la que bàsicament s’aportaven dades del sistema sanitari, de les que sense ser un expert, hom deduïa que en les darreres setmanes, el nombre de morts havia augmentat exponencialment, de quasi un 300% ! . També s’aportaven dades d’utilització dels diferents grans equipaments municipals, principalment de la Fira de Barcelona, i del complex d’edificis del Fòrum, per aportar finalment les dades de la presència de turistes estrangers i la valoració econòmica de tot plegat.
Hi havia veus que reclamaven la comunicació a la ciutadania d’una especial situació de risc, derivada de la presència confirmada en almenys 50 casos, del virus de la grip aviar en humans!.
També altres veus incidien en el fenomen de pànic general que una comunicació d’aquesta mena podria provocar, i justament l’efecte divulgador de l’epidèmia si aquest fos – que no tenia perquè ser-ho – el cas; el grup més nombrós – estem a Barcelona - insistia en les expectatives econòmiques i demanava als uns i altres que tinguessin la boca tancada, i que continuessin fent el seguiment de la situació.
En la votació a ma alçada – amb la dreta fent la salutació romana – van guanyar els del silenci i esperar.
Dilluns 23 de juny de 2008, el nombre de persones que presentaven símptomes de la grip aviaria s’apropava a les 500.000 persones , i les morts imputables a la grip, eren ja 342.512 !.
La reunió al Saló del Consell de Cent – en la que faltaven ja alguns representants polítics, víctimes també de la grip - va decidir que calia amb tota urgència declarar la quarantena de la ciutat !.
Un dels que havien votat per posar en coneixement de la ciutadania la situació, va posar de manifest, que el flux d’entrades i sortides de Barcelona, en tren, en autobús i en transport privat, era molt elevat, i que malgrat la manca de dades, de ben segur que aquest efecte, havia comportat la extensió de la epidèmia de grip per les poblacions – almenys de la rodalia - . La votació – amb la dreta fent la salutació romana – va prendre en consideració la proposta de declarar la quarantena a la ciutat.
Diumenge 29 de juny de 2.008, a l’edifici del Parlament de Catalunya, és celebrava una reunió extraordinària, en la que faltaven més de la meitat de diputats, i dos terços dels membres del govern !.
El tema únic del dia era la grip aviar, batejada ja com la grip de Barcelona, que s’havia estes per tota Catalunya, i començava a donar les primeres manifestacions en els territoris colindants de l’Aragó, França i el País València !.
El parlament va acordar en votació – amb la dreta fent la salutació romana –prendre en consideració la proposta de declarar la quarantena a tot Catalunya, certament érem una Nació, però una Nació ferida de mort !
18 de juliol de 2.008 , ningú va recordar l’efemèride històrica del dia, la noticia era que el nombre de morts per la grip aviaria dins del principat arribava ja als 4.037.245 !, fora de Barcelona ciutat, cap centre hospitalari tenia mitjans per atendre als malalts, i els serveis d’urgència van fer funcions de metges forenses, lliurant certificats de defunció a tort i a dret, sempre amb la mateixa causa, víctima de la grip de Barcelona !
L’estat espanyol , entretingut com estava en les conductes infantils del i jo més, dels partits d’àmbit estatal, no va elaborar cap política de prevenció i/o defensa, i la grip de Barcelona va causar estralls, tant en les files dels uns com en les dels altres.
A darreries del més d’agost, quan la grip és donava ja per acabada, el nombre d’habitants de l’estat espanyol – estrangers, legals i il•legals inclosos – era només de 3.000.000 de persones !
Arreu del món, la grip va provocar la mort a més de 2.000.000.000 de persones, !, la població de l’Àfrica pràcticament va desaparèixer, així com la de d’Amèrica del Sud, i algunes zones del sud-est asiàtic i la Índia.
El món sencer va fer un pas enrera de magnitud desconeguda fins aleshores !
Que cares havien resultat “ les expectatives econòmiques dels capitostos barcelonins que havien demanat i aconseguit dels uns i dels altres que tinguessin la boca tancada “
© Antonio Mora Vergés
Al mateix moment al Parc Güell, una brigada d’empleats de Parcs i Jardins, caçava literalment amb ret, els coloms que de forma habitual acostumaven a trobar-se a la plaça que s’alçava damunt del mercat que mai va ser.
Més enllà encara al Jardí del laberint d’Horta, un estol de diligents empleats collien, caçaven o recollien de terra, totes les aus que trobaven, - vives o mortes - , en la seva majoria, coloms barcelonins.
L’escena és repetia en tots els llocs de la ciutat, on de forma habitual hom hi pot trobar ocells, fins i tot, en algunes terrasses els empleats municipals havien recollit les gavines i d’altres aus que hi sojornaven habitualment .
Ningú – permeteu-me que ho repeteixi - ho va trobar estrany.
Al Saló de Cent, hi havia una reunió dels màxims responsables de la política local, en la que bàsicament s’aportaven dades del sistema sanitari, de les que sense ser un expert, hom deduïa que en les darreres setmanes, el nombre de morts havia augmentat exponencialment, de quasi un 300% ! . També s’aportaven dades d’utilització dels diferents grans equipaments municipals, principalment de la Fira de Barcelona, i del complex d’edificis del Fòrum, per aportar finalment les dades de la presència de turistes estrangers i la valoració econòmica de tot plegat.
Hi havia veus que reclamaven la comunicació a la ciutadania d’una especial situació de risc, derivada de la presència confirmada en almenys 50 casos, del virus de la grip aviar en humans!.
També altres veus incidien en el fenomen de pànic general que una comunicació d’aquesta mena podria provocar, i justament l’efecte divulgador de l’epidèmia si aquest fos – que no tenia perquè ser-ho – el cas; el grup més nombrós – estem a Barcelona - insistia en les expectatives econòmiques i demanava als uns i altres que tinguessin la boca tancada, i que continuessin fent el seguiment de la situació.
En la votació a ma alçada – amb la dreta fent la salutació romana – van guanyar els del silenci i esperar.
Dilluns 23 de juny de 2008, el nombre de persones que presentaven símptomes de la grip aviaria s’apropava a les 500.000 persones , i les morts imputables a la grip, eren ja 342.512 !.
La reunió al Saló del Consell de Cent – en la que faltaven ja alguns representants polítics, víctimes també de la grip - va decidir que calia amb tota urgència declarar la quarantena de la ciutat !.
Un dels que havien votat per posar en coneixement de la ciutadania la situació, va posar de manifest, que el flux d’entrades i sortides de Barcelona, en tren, en autobús i en transport privat, era molt elevat, i que malgrat la manca de dades, de ben segur que aquest efecte, havia comportat la extensió de la epidèmia de grip per les poblacions – almenys de la rodalia - . La votació – amb la dreta fent la salutació romana – va prendre en consideració la proposta de declarar la quarantena a la ciutat.
Diumenge 29 de juny de 2.008, a l’edifici del Parlament de Catalunya, és celebrava una reunió extraordinària, en la que faltaven més de la meitat de diputats, i dos terços dels membres del govern !.
El tema únic del dia era la grip aviar, batejada ja com la grip de Barcelona, que s’havia estes per tota Catalunya, i començava a donar les primeres manifestacions en els territoris colindants de l’Aragó, França i el País València !.
El parlament va acordar en votació – amb la dreta fent la salutació romana –prendre en consideració la proposta de declarar la quarantena a tot Catalunya, certament érem una Nació, però una Nació ferida de mort !
18 de juliol de 2.008 , ningú va recordar l’efemèride històrica del dia, la noticia era que el nombre de morts per la grip aviaria dins del principat arribava ja als 4.037.245 !, fora de Barcelona ciutat, cap centre hospitalari tenia mitjans per atendre als malalts, i els serveis d’urgència van fer funcions de metges forenses, lliurant certificats de defunció a tort i a dret, sempre amb la mateixa causa, víctima de la grip de Barcelona !
L’estat espanyol , entretingut com estava en les conductes infantils del i jo més, dels partits d’àmbit estatal, no va elaborar cap política de prevenció i/o defensa, i la grip de Barcelona va causar estralls, tant en les files dels uns com en les dels altres.
A darreries del més d’agost, quan la grip és donava ja per acabada, el nombre d’habitants de l’estat espanyol – estrangers, legals i il•legals inclosos – era només de 3.000.000 de persones !
Arreu del món, la grip va provocar la mort a més de 2.000.000.000 de persones, !, la població de l’Àfrica pràcticament va desaparèixer, així com la de d’Amèrica del Sud, i algunes zones del sud-est asiàtic i la Índia.
El món sencer va fer un pas enrera de magnitud desconeguda fins aleshores !
Que cares havien resultat “ les expectatives econòmiques dels capitostos barcelonins que havien demanat i aconseguit dels uns i dels altres que tinguessin la boca tancada “
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada