Aquest és un dels episodis més coneguts del Gènesi i ens explica, en la tradició que els jueus fan seva desprès del captiveri de Babilonia, com Déu quasi es repensa haver fet l’home ( ara podem dir que hagués estat un encert, oi ? ) , cosa que finalment no fa perquè troba Noè , que segons sembla era un home just i irreprensible, segles desprès (segons els períodes temporals del Gènesi ) novament hi tornarà ha haver una selecció en la que l’escollit serà Lot que perdrà però la dona convertida en estàtua de sal; desprès, de la tasca d’arrabassar vides i hisendes, ja se’n faran responsables directament els homes, i fins al dia d’avui en que la tasca està encomanada al poble nord-americà, que excel·leix en aquest exercici, potser només de forma comparable al poble espanyol en el període de la seva màxima crueltat, justament en el anihilament dels pobles originaris d’Amèrica.
Avui amic lector volíem parlar de l’Arca, i potser ens hem deixat endur un bon xic per les derivacions del personatge de Noè, esperem com sempre de la vostra comprensió que sapigueu perdonar aquest excés.
La qüestió principal es deriva d’una excursió per les terres properes del Moianès, en les que justament damunt de l’anomenada Torrassa dels Moros ( amb tota la pinta de tractar-se de les restes d’una torre o burg , ) al cim d’un contrafort meridional de la Sauva Negra, ( una més de les fagedes que senyoregen Catalunya, sense tenir però, per manca d’erudits que en fessin la lloança, la fama de la d’en Jordà ) hi trobem un castell conegut popularment com " de la Popa ", i que certament evoca la figura posterior d’un vaixell, perquè no una Arca ?
Del castell se’n parla en texts del 1.107, i es troba en el terme anomenat Castellcir, o potser inicialment Kalath Cir ?, ( o Ciros, del persa Kurus, o del grec Kupoç ).
És sabut de tothom que les tres religions de llibre, la cristiana, la jueva i la musulmana, tenen en comú justament els principals llibres bíblics, i que les seves divergències venen en el cas dels jueus, que neguen la qualitat de redemptor a Jesús, i la de profeta a Mahoma ; els musulmans tot i reconèixer la qualitat de profeta a Jesús, li neguen també la seva qualitat de redemptor, finalment els cristians afirmen la qualitat de redemptor de Jesús i no reconeixen la figura de Mahoma, com la d’un profeta.
El Castell o Palau , ara anomenat de La Popa, està construït de forma que la seva orientació es clarament cap al est, cap a la Meca; en el text del Gènesi, se’ns diu que l’Arca es va encallar a les muntanyes d’Ararat al sud del Caucas ; potser la terra d’on era originari Cir , el senyor d’aquestes terres en el període de Al-Andalus, i qui prendria la decisió de consolidar el domini sobre la zona, passant de l’originaria Torrassa, fins al Castell o Palau.
Amic lector, amb total independència que puguem trobar elements probatoris que donin força a aquest relat, es del tot just i necessari que facis un forat a la teva agenda, per anar a veure amb els teus ulls el Castell de la Popa de Castellcir; des del costat de l’església del poble de Castellcir, quasi davant del punt d’informació on amablement t’atendran a partir de les 10,00 hores del mati, surt un pista que en tres quilometres de bon caminar et portarà fins al Castell, del resultat de l’excursió ens n’agradarà tenir-ne noticies a :
mora.a@guimera.info i/o amora@moianes.net
© ANTONIO MORA VERGÉS
Avui amic lector volíem parlar de l’Arca, i potser ens hem deixat endur un bon xic per les derivacions del personatge de Noè, esperem com sempre de la vostra comprensió que sapigueu perdonar aquest excés.
La qüestió principal es deriva d’una excursió per les terres properes del Moianès, en les que justament damunt de l’anomenada Torrassa dels Moros ( amb tota la pinta de tractar-se de les restes d’una torre o burg , ) al cim d’un contrafort meridional de la Sauva Negra, ( una més de les fagedes que senyoregen Catalunya, sense tenir però, per manca d’erudits que en fessin la lloança, la fama de la d’en Jordà ) hi trobem un castell conegut popularment com " de la Popa ", i que certament evoca la figura posterior d’un vaixell, perquè no una Arca ?
Del castell se’n parla en texts del 1.107, i es troba en el terme anomenat Castellcir, o potser inicialment Kalath Cir ?, ( o Ciros, del persa Kurus, o del grec Kupoç ).
És sabut de tothom que les tres religions de llibre, la cristiana, la jueva i la musulmana, tenen en comú justament els principals llibres bíblics, i que les seves divergències venen en el cas dels jueus, que neguen la qualitat de redemptor a Jesús, i la de profeta a Mahoma ; els musulmans tot i reconèixer la qualitat de profeta a Jesús, li neguen també la seva qualitat de redemptor, finalment els cristians afirmen la qualitat de redemptor de Jesús i no reconeixen la figura de Mahoma, com la d’un profeta.
El Castell o Palau , ara anomenat de La Popa, està construït de forma que la seva orientació es clarament cap al est, cap a la Meca; en el text del Gènesi, se’ns diu que l’Arca es va encallar a les muntanyes d’Ararat al sud del Caucas ; potser la terra d’on era originari Cir , el senyor d’aquestes terres en el període de Al-Andalus, i qui prendria la decisió de consolidar el domini sobre la zona, passant de l’originaria Torrassa, fins al Castell o Palau.
Amic lector, amb total independència que puguem trobar elements probatoris que donin força a aquest relat, es del tot just i necessari que facis un forat a la teva agenda, per anar a veure amb els teus ulls el Castell de la Popa de Castellcir; des del costat de l’església del poble de Castellcir, quasi davant del punt d’informació on amablement t’atendran a partir de les 10,00 hores del mati, surt un pista que en tres quilometres de bon caminar et portarà fins al Castell, del resultat de l’excursió ens n’agradarà tenir-ne noticies a :
mora.a@guimera.info i/o amora@moianes.net
© ANTONIO MORA VERGÉS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada