No fa gaire temps que des de la Seguretat Social se’ns envia els que s’anomena informe de vida laboral.
Tots els homes que vàrem servir OBLIGATORIAMENT a l’exercit, hi trobem a faltar les cotitzacions d’aquell període, el tema no es gens baladi, ja que ens alguns casos van ser força anys, i en el darrers temps la durada “habitual” va ser d’un any, es a dir que el volum de l’estafa adquireix proporcions monstruoses.
Els qui no anaven a servir, per la raó que fos, continuaven treballant en la seva tasca, cotitzant a la Seguretat Social, adquirint experiència i responsabilitat en la feina, mentre que els que estàvem servint a la Pàtria, patíem tota mena d’actituds hostils ( ser català era un estigma que calia purgar ), i a més a més, se’ns feia l’espoli – això amb igualtat de condicions que a la resta d’espanyols – del nostre temps, i de no poques de les opcions de futur que passaven a mans dels que tenien la dissort de no poder servir a la Pàtria; el fet de que l’Estat Espanyol d’aleshores no cotitzes pels seus soldats, ens sembla fins i tot normal, el que ja ens sembla d’allò més incomprensible, es que els successius governs post-feixistes ( parlar de democràcia encara en sembla exagerat pel que fa al Regne d’Espanya ) no esmenessin amb caràcter retroactiu aquesta colossal estafa que des del govern s’havia anat perpetrant des del mateix moment en que es va enderrocar el govern legítim de la República !.
Els partits democràtics han de reclamar la reparació d’aquest despropòsit. Es un deure de justícia que no poc quedar desatès.
(c) Antonio Mora Vergés
Tots els homes que vàrem servir OBLIGATORIAMENT a l’exercit, hi trobem a faltar les cotitzacions d’aquell període, el tema no es gens baladi, ja que ens alguns casos van ser força anys, i en el darrers temps la durada “habitual” va ser d’un any, es a dir que el volum de l’estafa adquireix proporcions monstruoses.
Els qui no anaven a servir, per la raó que fos, continuaven treballant en la seva tasca, cotitzant a la Seguretat Social, adquirint experiència i responsabilitat en la feina, mentre que els que estàvem servint a la Pàtria, patíem tota mena d’actituds hostils ( ser català era un estigma que calia purgar ), i a més a més, se’ns feia l’espoli – això amb igualtat de condicions que a la resta d’espanyols – del nostre temps, i de no poques de les opcions de futur que passaven a mans dels que tenien la dissort de no poder servir a la Pàtria; el fet de que l’Estat Espanyol d’aleshores no cotitzes pels seus soldats, ens sembla fins i tot normal, el que ja ens sembla d’allò més incomprensible, es que els successius governs post-feixistes ( parlar de democràcia encara en sembla exagerat pel que fa al Regne d’Espanya ) no esmenessin amb caràcter retroactiu aquesta colossal estafa que des del govern s’havia anat perpetrant des del mateix moment en que es va enderrocar el govern legítim de la República !.
Els partits democràtics han de reclamar la reparació d’aquest despropòsit. Es un deure de justícia que no poc quedar desatès.
(c) Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada