Em recollien a la benzinera de Castellar del Vallès a les 7,30, i continuàvem en direcció Sant Llorenç, l’Antoni Ibañez i Olivares, el Tomás Irigaray i Lopez i l’Antonio Mora Vergés; havíem de trobar-nos al voltant de les 8,00 al punt concret d’Entreforcs , amb el Joan Escoda i Prat i el Pere Gali, en aquell indret deixaríem un vehicle, i tot el grup continuaria fins a la Casa de la Vall, on donaria inici la caminada.
Una part del recorregut l’havíem feta anys enrere amb l’Antoni ibañez i Olivares, remuntant el curs d’aigua fins al pantà de les Refardes, aleshores la casa estava quasi arruïnada.
La Casa de la Vall és encara un magnífic exemple de les grans cases de pagès, que a resultes del regim de “mans mortes” derivat de la propietat pública, s’ensorra lentament davant l’absoluta indiferència de la que anomeno “carinyosament “ Reial i Militar Diputació Provincial. Recollíem imatges de l’indret; la font de Montserrat, el petit estany, la casa mateixa i el particular escut que farem seguir per a la seva interpretació al nostre expert en heràldica.
Començàvem a caminar sota l’ombra del Castell de Mura que havia exercit senyoriu sobre aquestes terres, superàvem el Coll de la Creu Gener , iniciant el descens fins a la llera mateixa del nostre “riu mític”, agafàvem el camí en direcció a les Solanes, per endinsar-nos ràpidament per una pista poc fressada que surt a la dreta i creuant el corrent ens portarà en menys d’un quilòmetre fins a la paret del pantà, superem una cadena de la que penja un cartell -prohibido el paso- , deduïm que la propietat no vol espanyols per les seves terres, el rètol el trobarem novament a les tanques metàl·liques del pantà. Ens aturem per esmorzar i recollir imatges d’aquell bell indret.
Desfem els nostres, i seguim ara el curs de la riera fins al pantà de les Refardes, ens cal superar una cadena de ferro de la que penja el que sembla una senyal de prohibició d’aparcament !!! ; res a veure amb les Solanes que llueix amb tota justícia el títol de pantà, aquell te comportes que poden accionar-se manualment, i les Refardes és únicament una resclosa que permetia emmagatzemar aigua probablement per a usos agrícoles en períodes de sequera. La casa està totalment refeta, i segons ens expliquen els actuals estadants practiquen un us ecològic de la terra i dels recursos naturals.
Fem el recorregut fins a Entreforcs, seguint el curs del torrent, que sucessivament s’ha dit de les Solanes, de les Refardes, i que rebrà el nom de torrent de Talamanca, fins a la seva intercessió amb la riera de Nespres que porta les aigües de la Vall de Mura, tot just superar la casa i ermita de Sant Esteve de Vila-Rasa.
Abans d’arribar als nostre vehicle haurem de superar una cadena més.
L’Antoni Ibanéz i Olivares, el Joan Escoda i Prats i l’Antonio Mora Vergés, anirem fins a la Vall a recollir el vehicle 2, el Tomás Irigaray i Lopez, el Pere Galí i la seva filla que s’ afegit al grup en el tram final, mentre esperen la tornada del Joan Escoda i Prats, faran una prospecció pel llit de la riera de Talamanca. Fora bonic completar el recorregut des d’Entreforcs fins al camí del negundo que s’enyora del mar.
Dins de l’horari previst tornem a Castellar l’Antoni Ibañez i Olivares i l’Antonio Mora Vergés, el Tomàs Irigaray i Lopez, tornarà a la tarda amb el Joan Escoda i Prats. Estem delerosos de veure els resultats d’aquesta mútua col·laboració entre ambdós fotògrafs.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada