I, vosaltres lectors, us fareu de ben segur la pregunta de perquè anomeno així, als que prèviament deia meravellosa gent ?. Justament per això, perquè lluny de l’estereotip del seny, que tant i tant, reivindiquen els del “fet diferencial” , el que certament ens allunya del comú d’alguns pobles veïns, és justament aquesta “rauxa”, que fa que malgrat viure des de fa segles en estat d’ocupació, tinguem encara una llengua viva i dinàmica, en la que celebrem com en aquesta ocasió l’XIII Mercat Medieval, tretze anys ja !
I, que te de particular us preguntareu de ben segur des de la perifèria barcelonina, on les festes sempre, sempre, sempre, és paguen amb diners de tothom ?. Doncs que el Mercat Medieval de Guimerà, es el resultat del treball d’un poble, mesos i mesos de preparació d’assaig, de feina en el disseny i creació dels vestits – senzills – que és lluiran únicament durant dos dies, ja sigui per atendre delicadament als visitants, ja per regalar-los amb l’espectacle de recreació història, en el que no falten els efectes piromusicals.
Aquí no serà possible fer-vos una relació de persones, perquè de ben segur, ens deixaríem , tot i la bona voluntat, força noms sense relacionar, ja que fins i tot, hi ha persones que no viuen a Guimerà habitualment, i malgrat això, des de fa onze anys, esmercen també hores i dies de lleure per recolzar aquesta acció de recuperació de Guimerà, de la Vall del Corb, i de les terres interiors de Catalunya !
Em reivindico com a boig, en els termes que encapçalen aquest article, i demano des d’ara a la bona gent de Guimerà, que m’admeti dins de la seva confraria, amb el rang mes menut que tinguin. Alhora li demano al bon Déu, que no permeti que torni el seny a la major part de la gent catalana, perquè el país està entrant – des de fa temps en la paràlisi, per un evident excés d’anàlisis - ; ens convenen mes BOJOS com els de Guimerà, i sortosament la terra en dona, i de veritat, estem sobrats de gent de “seny”, que tot el que sap dir, és que tenim “problemes i dificultats”, que “ el país passà per moments delicats”, i ens parla de fer “pinya”, però no per cercar les solucions, sinó clarament per fer de “coro”.
A Catalunya ens manquen mecanismes de comunicació que permetessin, que la veu del poble, en una formidable tempesta d’idees, avances en el camí vers una major llibertat i justícia.
Demaneu també vosaltres, que el bon Déu, us encomani aquesta BOGERIA especial, que permet que des del vell mig del “forat negre “ , cada cop amb més força, és senti en la llengua catalana, una remor que ens diu clarament, que la gent del camp vol viure al camp i del camp, i fer-ho d’una manera digna.
A la gent de Barcelona, als que remenen les cireres i s’unten els dits d’oli, els demanem solucions; hi son per a d’altres llocs de l‘estat i també hi han de ser per a Catalunya; altrament escoltar la veu del poble, és una magnifica costum democràtica, que convé recuperar no us ho sembla ?
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada