Ja eren les 18,00, l’església tenia el que podem definir com “una bona entrada” , es tractava d’assistir al Concert de Gòspel, que el Cor de Gràcia, ens brindaria amb motiu de la reposició dels àngels ; la frase – dita de forma espontània – va sortir de la boca del Canudas, parlant en representació dels qui havien endegat la tasca de recuperar la figura dels àngels, i que anunciaven avui, que desprès d’un breu descans, tornarien a demanar de tothom un darrer esforç, ara per recuperar les llànties que havien acompanyat als àngels fins a la seva destrucció.
Quedava dit, estàvem celebrant l’assoliment exitos d’una fita, però teníem per davant nous requeriments. Això també a Déu li agradarà, vaig pensar jo.
El concert va complaure a tothom, fins al punt que en algun moment el públic , va participar de l’activitat del Cor de Gràcia , en la línia de les habituals celebracions del Gòspel , tal i com hem vist en algunes pel•lícules.
Memorable seria el mot més encertat.En acabar ens vàrem anar acomiadant dels amics , dels membres de la organització, i en el seu moment del mateix Canudas, al que vaig felicitar per l’encert del seu parlament ; em va confirmar que no duia res preparat, i que “li havia sortir així “ . En el moment de sentir la frase, aquesta va ser la meva impressió, la veu que ens l’havia fet sentir, era sens dubte la del Canudas, però el “missatge” venia de més amunt ; certament la tasca de recuperar les figures dels àngels, de retornar-los al lloc que ocupaven en el nostre temple parroquial , a Déu li agradarà !
Sempre que s’esmercen esforços , ja siguin per arranjar les nostres esglésies, ja siguin per donar dignitat a les cerimònies de la nostra fe – accions que com totes finalment podem concretar en termes econòmics “, surten veus discrepants, i sempre, sempre, torno a sentir el missatge de Jesús contestant a Judes, quan aquest critica la despesa de la unció dels peus, per part de Maria ; Jn 12,1 ens diu “ de pobres, en teniu sempre amb vosaltres, però a mi , no sempre en tindreu “ , d’aquesta afirmació se’n deriva la concepció cristiana que afirma que res es excessiu per honorar Déu, afirmació que altrament connecta amb la tradició jueva, i que recollirà fil per randa , segles desprès l’Alcora; altra cosa es que en aquells temps i en aquests, no son pocs, els que darrera d’aquesta critica, justifiquen la seva manca de caritat.
Insisteixo una vegada més, a Déu li agradarà !I a tots vosaltres amics lectors, gràcies a l’esforç d’un col•lectiu de vilatans, els àngels de la nostra església , us faran sentit – si cap – encara més orgullosos, de tenir un temple parroquial, que s’ha guanyat - en el sentiment popular - el qualificatiu de la “Catedral del Vallès “.
No podria cloure aquest article, sense deixar constància de l’agraïment a tothom que ha desenvolupat qualsevol activitat en aquesta tasca de recuperació, i sense recollir i transmetre la crida, a continuar en aquest esforç, fins assolir també que les llànties que havien fet companyia als nostres àngels, tornin també a lluir al seu costat.
© Antonio Mora Vergés
Quedava dit, estàvem celebrant l’assoliment exitos d’una fita, però teníem per davant nous requeriments. Això també a Déu li agradarà, vaig pensar jo.
El concert va complaure a tothom, fins al punt que en algun moment el públic , va participar de l’activitat del Cor de Gràcia , en la línia de les habituals celebracions del Gòspel , tal i com hem vist en algunes pel•lícules.
Memorable seria el mot més encertat.En acabar ens vàrem anar acomiadant dels amics , dels membres de la organització, i en el seu moment del mateix Canudas, al que vaig felicitar per l’encert del seu parlament ; em va confirmar que no duia res preparat, i que “li havia sortir així “ . En el moment de sentir la frase, aquesta va ser la meva impressió, la veu que ens l’havia fet sentir, era sens dubte la del Canudas, però el “missatge” venia de més amunt ; certament la tasca de recuperar les figures dels àngels, de retornar-los al lloc que ocupaven en el nostre temple parroquial , a Déu li agradarà !
Sempre que s’esmercen esforços , ja siguin per arranjar les nostres esglésies, ja siguin per donar dignitat a les cerimònies de la nostra fe – accions que com totes finalment podem concretar en termes econòmics “, surten veus discrepants, i sempre, sempre, torno a sentir el missatge de Jesús contestant a Judes, quan aquest critica la despesa de la unció dels peus, per part de Maria ; Jn 12,1 ens diu “ de pobres, en teniu sempre amb vosaltres, però a mi , no sempre en tindreu “ , d’aquesta afirmació se’n deriva la concepció cristiana que afirma que res es excessiu per honorar Déu, afirmació que altrament connecta amb la tradició jueva, i que recollirà fil per randa , segles desprès l’Alcora; altra cosa es que en aquells temps i en aquests, no son pocs, els que darrera d’aquesta critica, justifiquen la seva manca de caritat.
Insisteixo una vegada més, a Déu li agradarà !I a tots vosaltres amics lectors, gràcies a l’esforç d’un col•lectiu de vilatans, els àngels de la nostra església , us faran sentit – si cap – encara més orgullosos, de tenir un temple parroquial, que s’ha guanyat - en el sentiment popular - el qualificatiu de la “Catedral del Vallès “.
No podria cloure aquest article, sense deixar constància de l’agraïment a tothom que ha desenvolupat qualsevol activitat en aquesta tasca de recuperació, i sense recollir i transmetre la crida, a continuar en aquest esforç, fins assolir també que les llànties que havien fet companyia als nostres àngels, tornin també a lluir al seu costat.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada