diumenge, 29 de juliol de 2007

Entorns del torrent de Sant Cugat.

Tothom per les terres altes del Moianes coneix Sant Cugat de Gavadons o de Coll Sa Sima; també tothom ha visitat en alguna ocasió la font dita del Regàs, per trobar-se en les terres de la casa d’aquest nom, i que històricament havia estat reconeguda com el naixement del Congost, i fins per alguns com del mateix Besòs. Avui la font i els seus voltants, coberts d’herbes i bardisses, son una més de les doloroses constatacions que les modernes formes de consum d’aigua, estan en l’arrel dels plantejaments equivocats que ens han portat fins al canvi climàtic, i possiblement a l’extinció a mig termini de la nostra espècie.

Em deia no fa gaire una bona amiga; però on està l’aigua que duien els rius, que formava els glaciars i que cobria de blancor les nostres muntanyes ?. La resposta en el seu cas, i en el nostre amics lectors, està en qualsevol de les aixetes de casa ; tenim “ en espera de consum “ un oceà d’aigua !



Havíem sortit de Sabadell a les 8,00, i abans de les 9,00, el Tomás Irigaray López, i el Feliu Añaños i Masllovet, havien recollit les imatges de la font del Regàs; continuàvem el nostre camí, fins a Boldrons, on gaudiríem de la contemplació del seu roure, ens comenten a la casa, que d’una antiguitat superior als 600 anys; la masia està reformada i gaudeix d’unes meravelloses vistes sobre la riera de Sant Cugat, fins quasi la Vall-Llobera. D’unes coses i altres, en recolliran els nostres fotògrafs les pertinents imatges. Pensem que ha estat en aquest punt, on el Feliu ha oblidat el seu bastó; tenim doncs, una magnifica excusa per tornar de nou.



Des de l’alçada de Boldrons, l’esvoranc terrible del barranc de Sant Cugat, amb tonalitats blavoses en alguns llocs per on s’ha esllavissat la terra, exerceix sobre nosaltres una fascinació plàstica. Excusem dir-vos que avui, com quasi per arreu en aquest altiplà, l’aigua és un element absent d’aquesta contrada.


Refem el nostres passos que ens portaran fins a l’església romànica de Sant Cugat i Sant Pere Màrtir; les màquines de retratar recolliran aquí, l’absència de l’absis, que sembla fou escapçat en ocasió de fer les obres de l’edifici de la rectoria.



També la serena quietud del petit cementiri, en el que son del tot evidents, les mostres d’un us continuat.

Esmorzem assentats al costat de la porta, en sengles roques, alguna amb el que sembla un escut d’armes; l’ombra de l’església ens permet refer-nos d’un mati de calor intensa. En l’àpat no falten les cireres, ni els dàtils, tota vegada que gaudim de nou de la companyia del Feliu Añaños i Masllovet.

Abans de marxar, gaudim de les vistes panoràmiques que els 1.034 metres d’alçària ens regalen, ens crida particularment l’atenció el fet que a la zona d’aparcament hi ha una taula de pedra; la llosa superior ens impressiona, te tota l’aparença d’una taula de sacrificis !

Tornem a Sabadell dins de l’horari previst : a les 14,00 hores.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: