dijous, 19 de juliol de 2007

FRANCESC JUVENTENY BOIX

El nom únicament a una minoria els farà saber, que parlem, a un any del centenari del seu naixement d’una de les figures cabdals de l’escultura i la imatgeria a Catalunya.


Va néixer a Montcada i Reixac l’any 1906, i els primer anys de la seva existència els visqué a Cerdanyola del Vallès, on els seus pares feien de masovers a la masia de Montflorit; aquesta relació d’infantesa marcaria molt l’existència d’en Juventeny, que s’acabarà vinculant intensament a Cerdanyola del Vallès, pel seu matrimoni amb Francesca Llargués i Masachs , perquè aquí establirà el seu taller, perquè desenvoluparà tasques socials rellevants, i perquè aquí lliurarà l’ànima al senyor el 27 d’agost de 1990.

Juventeny tenia unes excepcionals condicions naturals per l’escultura, com quedarà palès des de la seva infantesa, amb tot ,i amb el suport de Mn. Garriga, sacerdot amic de la família, als 14 anys es trasllada a Barcelona, on comença a treballar al taller d’escultura Centelles, alhora que estudia en diversos centres d’arts plàstiques.

El servei militar [ obligatori aleshores ] el fa a Barcelona, i això afavorí la possibilitat de continuar treballant en tallers d’escultors; coneix a Josep Clarà i estableix una relació molt estreta amb Josep Llimona; l’esperit noucentista que té la seva obra, s’atribueix per alguns, justament a la seva relació amb aquests escultors.

Sense voler polemitzar, insistim només en detalls com la facilitat d’en Juventeny per a donar vida a les imatges a traves de les cares, fins al punt, que en ocasions el cridaven d’esglésies i parròquies perquè canvies la cara de les imatges.

Una mostra d’aquesta “gràcia” singular d’en Juventeny la podeu trobar a l’església Parroquial de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès, on hi ha almenys dues imatges del Sant Crist, una imatge en pedra de la Immaculada, la imatge de Sant Martí, i el frontal de l’altar.

Pel que fa a l’obra d’en Juventeny, la trobareu disseminada quasi per tot Catalunya ; des del Monestir de Montserrat, on hi ha una imatge de Sant Josep de Calassanç a la plaça del Monestir, a la imatge de l’Abat Garcia de Cisneros, situada a la Sala del Signe, fins a darrera estació del via-crucis. Seguiran desprès les imatges esmentades de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès, Santa Anna i la Verge Divina Pastora de l’Església dels Caputxins de Sarrià; El Sant Fèlix del Presbiteri de l’església Parroquial de Sabadell; El relleu de l’altar Major de l’església parroquial de Sant Quirze del Vallès; La Sepultura de la Santa, a l’església de Santa Joaquima de Vedruna a Vic ; el Sant Crist, Sant Vicenç i la Verge dels Àngels a Mollet del Vallès; imatges a Parròquies ; Santa Coloma de Farners, El Vendrell, Lloret, Blanes ,... imatges en esglésies d’ordres religiosos, Escolapis de Sabadell, Carmelites de Mataró ,....imatges en panteons funeraris, Cementiri Municipal de Sabadell,...Juventeny, l’home i la seva obra, es mereixem sobradament el reconeixement del seu país ; no sobta – almenys a mi – que siguin anglesos, alemanys i en menor mesura japonesos, els qui tenen una millor informació de l’obra dels nostres artistes.



Catalunya avui és una mica menys que un club, i així ens van les coses, oi ?

Li toca a Cerdanyola del Vallès, encapçalar la reivindicació d’en Francesc Juventeny i Boix, tenen temps per a fer-ho, però des d’ara si no fos així, serveixi aquest article com a etern recordatori per a la seva vergonya.