La casa d’aquest nom, que dona lloc a quasi tota la contrada i als seus elements físics, amaga encara no poques històries; avui en desvetllaren una, la del forn d’obra, quines restes podeu trobar en el camí que des de la casa, us portarà a la pinassa del Dalmau.
Nosaltres tenim per designar els llocs una toponímia particular, la vall que s’obre al davant de la casa, en algun moment conreada i productiva, i avui erma i plena d’herbes, la designem com la Vall Deliciosa; aquesta facultat – que tenim tots els éssers humans – ens permet anomenar el forn d’obra, com forn d’obra àrab, i això per que la masia amb contraforts de maó en las seva façana de migdia, ens evoca certament en la seva llarga història ,que de segur podríem remuntar als primers agricultors, un període – particularment brillant - de domini àrab, en el que el forn que avui ens ocupa treballaria intensament, dotant a la casa d’una fisonomia molt semblant a la que actualment podem entreveure des de l’alçada entre la intensa vegetació.
El lloc on es localitza el forn àrab, està avui quasi ofegat per la vegetació ,hom però intueix més que veu, els tres elements que constitueixen aquesta espècie de forns, l’anomenat de baix o fogar, el del mig, separat per un sostre foradat anomenat garbell, on es col•locaven les peces per a la cuita, i el forn de dalt on tenia lloc la segona cuita de les peces envernissades , normalment les que anaven destinades, a folrar cups de vi [ normalment en colors foscos, gris, vermell ] , o dipòsits d’aigua [ normalment en colors clars, bàsicament verd ].
Pel voltants del lloc trobar-se restes de ceràmica, sobretot teules es molt freqüent.
Pensem per la vegetació que ha arribat a ensenyorir-se del lloc, que des de la darrera utilització, en el millor dels casos, han passat menys de 100 anys.
Ara que des de les administracions públiques, ens expliquen que faran més per Catalunya, potser fora l’hora de plantejar-se un camp de treball en aquest punt.
De tota manera del missatge dels nostres polítics no en podem fer gaire cas, i l’accepció Catalunya, per a qualsevol partit, tant dels anomenats catalanistes, com dels espanyolistes, únicament vol dir BARCELONA.
La resta del país esta bé únicament per a fer-ne Parcs Naturals (*), abocadors, posar-hi presons o molins eòlics, i qualsevol altra utilització que sigui molesta per a la gran metròpoli mundial
Com sempre, sou pregats d’anar a veure in situ aquest lloc, abans que la vegetació l’enderroqui definitivament, o la seva ubicació dins d‘un Parc Natural, no us permeti accedir-hi.
Aprofiteu també per a visitar la Vall Deliciosa, l’ermita de Sant Pere de Mur, orientada clarament al mati, a la Meca, des d’on pregar es fàcil tant per als cristians, com per a la resta d’altres confessions.
De les vostres impressions i sobretot de les vostres imatges, en volem tenir noticia a www.moianes.net el diari digital dels territoris situats en els contraforts de la serralada litoral.
© Antonio Mora Vergés
(*) Parc Natural. Espai públic on està prohibida la pràctica d’activitats com l’agricultura, la ramaderia, i qualsevol altre que històricament la civilització ha definit com natural.
Nosaltres tenim per designar els llocs una toponímia particular, la vall que s’obre al davant de la casa, en algun moment conreada i productiva, i avui erma i plena d’herbes, la designem com la Vall Deliciosa; aquesta facultat – que tenim tots els éssers humans – ens permet anomenar el forn d’obra, com forn d’obra àrab, i això per que la masia amb contraforts de maó en las seva façana de migdia, ens evoca certament en la seva llarga història ,que de segur podríem remuntar als primers agricultors, un període – particularment brillant - de domini àrab, en el que el forn que avui ens ocupa treballaria intensament, dotant a la casa d’una fisonomia molt semblant a la que actualment podem entreveure des de l’alçada entre la intensa vegetació.
El lloc on es localitza el forn àrab, està avui quasi ofegat per la vegetació ,hom però intueix més que veu, els tres elements que constitueixen aquesta espècie de forns, l’anomenat de baix o fogar, el del mig, separat per un sostre foradat anomenat garbell, on es col•locaven les peces per a la cuita, i el forn de dalt on tenia lloc la segona cuita de les peces envernissades , normalment les que anaven destinades, a folrar cups de vi [ normalment en colors foscos, gris, vermell ] , o dipòsits d’aigua [ normalment en colors clars, bàsicament verd ].
Pel voltants del lloc trobar-se restes de ceràmica, sobretot teules es molt freqüent.
Pensem per la vegetació que ha arribat a ensenyorir-se del lloc, que des de la darrera utilització, en el millor dels casos, han passat menys de 100 anys.
Ara que des de les administracions públiques, ens expliquen que faran més per Catalunya, potser fora l’hora de plantejar-se un camp de treball en aquest punt.
De tota manera del missatge dels nostres polítics no en podem fer gaire cas, i l’accepció Catalunya, per a qualsevol partit, tant dels anomenats catalanistes, com dels espanyolistes, únicament vol dir BARCELONA.
La resta del país esta bé únicament per a fer-ne Parcs Naturals (*), abocadors, posar-hi presons o molins eòlics, i qualsevol altra utilització que sigui molesta per a la gran metròpoli mundial
Com sempre, sou pregats d’anar a veure in situ aquest lloc, abans que la vegetació l’enderroqui definitivament, o la seva ubicació dins d‘un Parc Natural, no us permeti accedir-hi.
Aprofiteu també per a visitar la Vall Deliciosa, l’ermita de Sant Pere de Mur, orientada clarament al mati, a la Meca, des d’on pregar es fàcil tant per als cristians, com per a la resta d’altres confessions.
De les vostres impressions i sobretot de les vostres imatges, en volem tenir noticia a www.moianes.net el diari digital dels territoris situats en els contraforts de la serralada litoral.
© Antonio Mora Vergés
(*) Parc Natural. Espai públic on està prohibida la pràctica d’activitats com l’agricultura, la ramaderia, i qualsevol altre que històricament la civilització ha definit com natural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada