Alguns lectors recordaran encara com s’enganxaven amb l’escorça dels pins, i alguns – els de més edat – com en els troncs dels arbres, hi col•locaven un recipient que rebia la resina de les ferides i/o incisions fetes en el tronc.
Que se’n ha fet de tot allò ?
D’enganxar-se amb l’escorça dels pins, avui – mes que mai – la gent si continua enganxant , de recollir la resina, tasca que feien al llarg de tot el territori que avui s’anomena regne d’espanya, mil•lers i mil•lers de persones, val a dir que no se’n encarrega ningú.
Aquí hi ha una causa – una més – que explica la despoblació del camp, i alhora la repetició exponencial d’incendis en els boscos.
Si col•loquem trampes per tot arreu, esperar que cap d’elles funcioni, és una mica ximple, oi ?.
Doncs els darrers governs, des del post-feixisme inicial, fins a l’actual “govern de progrés “ [ està clar que el nom no fa la cosa, oi ? ], estan persistint en aquesta política suïcida, deixar incrementar les superfícies arbrades de coníferes i/o anarcardiàcies , i alhora abandonant la recollida de la resina.
En llenguatge senzill col•locar trampes !
Aquesta política, ha tingut molts efectes perversos i la major part eren coneguts, i a la llum dels resultats, diríem que desitjats des dels diferents governs [ que no adjectivarem ] :
a) Les pinedes no tenen cap utilitat econòmica ( és a dir no valen res )
b) Les resines artificials, derivades dels combustibles sòlids, petrolis bàsicament, alhora que donen majors beneficis a les companyes petroleres, permeten donar sortida a uns subproductes que calia eliminar, amb el cost que això suposava.
c) L’abandó de l’activitat als boscos ha comportat el despoblament de molts i molts pobles, i amb això s’aconseguia alhora, un estalvi de serveis al camps i la creació d’un “exercit de reserva “ per a les activitats industrials. Avui amb la deslocalització de l’activitat industrial, l’exercit de reserva, ha passat a constituir un problema de seguretat nacional.
d) L’èxode del camp, és va vendre com un èxit de la política econòmica, quan malauradament era -i així s’ha constatat – el resultat d’una total manca de planificació i d’un desconeixement absolut de la realitat .
Que s’hi podria fer ?. En el ben entès que en els governs hi haguessin persones alhora honestes i capaçes, caldria en algun casos recuperar les activitats d’explotació resinera, amb això alhora que reduiríem la factura del petroli [ amb reducció dels guanys per a les companyes petroleres, pobretes ! ] , aconseguiríem augmentar la població ocupada en el món rural, i faríem disminuir un bon xic ”l’exercit de reserva” que està ociós a les grans concentracions urbanes.
En altres casos, s’hauria de canviar el tipus d’arbrat, per recuperar les espècies més “naturals” l’alzina, el roure ,... amb això alhora que evitaríem incendis en el futur, donaríem recursos, tant a la fauna en llibertat, porcs senglars, com a l’explotació ramadera de forma natural, en aquelles zones on això s’havia fet tradicionalment.
Hi han més mesures a prendre, però s’ha de partir del reconeixement de que les persones que viuen fora de les ciutats, han de tenir els mateixos – si no més - serveis que la resta ; que la gent del camp, és alhora ,un element de producció econòmica, i un vigilant no retribuït de l’estat de la naturalesa.
Cal donar estímuls reals per a viure en pobles, i sobretot, cal deixar de dir mentides, encara que recolzades amb dades estadístiques, que l’únic missatger que volen deixar es ,ESPANYA VA BIEN !
Tot sovint quan parla algun ministre i/o conseller, sento aquella sensació que explicava al principi, la de tenir resina entre els dits !.
Ja diu la saviesa popular que s’enganxa abans un mentider que un coix, oi ?
© Antonio Mora Vergés
Que se’n ha fet de tot allò ?
D’enganxar-se amb l’escorça dels pins, avui – mes que mai – la gent si continua enganxant , de recollir la resina, tasca que feien al llarg de tot el territori que avui s’anomena regne d’espanya, mil•lers i mil•lers de persones, val a dir que no se’n encarrega ningú.
Aquí hi ha una causa – una més – que explica la despoblació del camp, i alhora la repetició exponencial d’incendis en els boscos.
Si col•loquem trampes per tot arreu, esperar que cap d’elles funcioni, és una mica ximple, oi ?.
Doncs els darrers governs, des del post-feixisme inicial, fins a l’actual “govern de progrés “ [ està clar que el nom no fa la cosa, oi ? ], estan persistint en aquesta política suïcida, deixar incrementar les superfícies arbrades de coníferes i/o anarcardiàcies , i alhora abandonant la recollida de la resina.
En llenguatge senzill col•locar trampes !
Aquesta política, ha tingut molts efectes perversos i la major part eren coneguts, i a la llum dels resultats, diríem que desitjats des dels diferents governs [ que no adjectivarem ] :
a) Les pinedes no tenen cap utilitat econòmica ( és a dir no valen res )
b) Les resines artificials, derivades dels combustibles sòlids, petrolis bàsicament, alhora que donen majors beneficis a les companyes petroleres, permeten donar sortida a uns subproductes que calia eliminar, amb el cost que això suposava.
c) L’abandó de l’activitat als boscos ha comportat el despoblament de molts i molts pobles, i amb això s’aconseguia alhora, un estalvi de serveis al camps i la creació d’un “exercit de reserva “ per a les activitats industrials. Avui amb la deslocalització de l’activitat industrial, l’exercit de reserva, ha passat a constituir un problema de seguretat nacional.
d) L’èxode del camp, és va vendre com un èxit de la política econòmica, quan malauradament era -i així s’ha constatat – el resultat d’una total manca de planificació i d’un desconeixement absolut de la realitat .
Que s’hi podria fer ?. En el ben entès que en els governs hi haguessin persones alhora honestes i capaçes, caldria en algun casos recuperar les activitats d’explotació resinera, amb això alhora que reduiríem la factura del petroli [ amb reducció dels guanys per a les companyes petroleres, pobretes ! ] , aconseguiríem augmentar la població ocupada en el món rural, i faríem disminuir un bon xic ”l’exercit de reserva” que està ociós a les grans concentracions urbanes.
En altres casos, s’hauria de canviar el tipus d’arbrat, per recuperar les espècies més “naturals” l’alzina, el roure ,... amb això alhora que evitaríem incendis en el futur, donaríem recursos, tant a la fauna en llibertat, porcs senglars, com a l’explotació ramadera de forma natural, en aquelles zones on això s’havia fet tradicionalment.
Hi han més mesures a prendre, però s’ha de partir del reconeixement de que les persones que viuen fora de les ciutats, han de tenir els mateixos – si no més - serveis que la resta ; que la gent del camp, és alhora ,un element de producció econòmica, i un vigilant no retribuït de l’estat de la naturalesa.
Cal donar estímuls reals per a viure en pobles, i sobretot, cal deixar de dir mentides, encara que recolzades amb dades estadístiques, que l’únic missatger que volen deixar es ,ESPANYA VA BIEN !
Tot sovint quan parla algun ministre i/o conseller, sento aquella sensació que explicava al principi, la de tenir resina entre els dits !.
Ja diu la saviesa popular que s’enganxa abans un mentider que un coix, oi ?
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada