dijous, 19 de juliol de 2007

El clamor de la LLitera.


Un clamor en l’accepció que aquí faig servir, és un curs d’aigua en part canalitzat, per tal d’evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar-lo per al regatge.

L’anomenat clamor d’Almacelles era fins fa només cent anys, l’única obra d’enginyeria aplicada al regadiu que hom podia trobar per aquestes comarques; actualment el canal d’Aragó i Catalunya ha permès regar quasi la totalitat de la Comarca de la Llitera.

Vaig voler comprovar personalment que avui la Comarca és un jardí, i la certesa d’aquesta situació que malgrat tot només a permès fixar la població en alguns indrets, m’omple de joia.

Hom creu que amb mínimes inversions encara és possible redreçar la situació de moltes poblacions, i evitar les grans concentracions urbanes, quina utilitat real, més enllà de perpetuar la corrupció secular de la nostra administració, no es veu per enlloc.

La presència àrab és evident per arreu, i aquí no únicament a la toponímia, sinó en alguns elements arquitectònics, fins en els campanars d’algunes esglésies, des de les que podria perfectament tornar-se a cridar a la oració, tota vegada que per a l’Islam l’únic instrument possible per fer-ho es la veu humana.

També en l’aprofitament de l’aigua – escassa aleshores – és ben visible l’acció dels sarraïns; i en el tramat deliberadament irregular d’algunes poblacions, com la avui anomenada Sant Esteban de Llitera, sembla que dita en altre temps Altimira o Altamira ; passejant per la població que seguint el traçat de la serralada puja i baixa contínuament, hom espera trobar-se en alguna cantonada als constructors de la Vila; certament te’ls trobes contínuament, encara que no certament vestits amb la xilaba i el turbant, ells i nosaltres – descendents també, també, d’àrabs i abans de romans ,i de cartaginesos, i d’ibers i .... ] anem vestits a la manera occidental, seguint fidelment el model americà que dissortadament és el que ara toca fer.

A les poblacions importants, Binéfar , Tamarite , Alfarràs , la presència d’estrangers ,bàsicament d’africans de religió i cultura islàmica comença a ser notable, això possibilitarà sens dubte les unions entre persones d’ambdós cultures, i amb tots els problemes que això pugui suposar, tornarà a enriquir la varietat cultural d’aquest país nostre.

Queia la tarda quan enfilava la carretera A-140 , i en meravellava de l’acció dels elements , pel que fa a les formes suggeridores i capricioses que aquí i allà vas descobrint per la part esquerra de la carretera, la toponímia m’anirà recordant constantment ,que aquestes eren terres de la Taifa de Larida , que l’actual present ha estat possible, entre moltes més accions per la presència i l’aportació àrab.

Al-Andalus va ser sens dubte un avenç per la humanitat, tant cert com que l’actuació grossera i maldestra d’americans i anglesos, ha significat un retrocés de proporcions incalculables, ara com ara.

Hora és ja de que s’escolti el clamor de justícia que ens fan arribar des de l’Iraq, l’Afganistan, el Liban,......

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: