En el moment de tocar a terra - de fet és tractava d'una formació rocosa primària - em va semblar que potser s'havia de qualificar com " la gran patacada " , i potser a nivell subjectiu fora correcte, però en els quasi 10 dies de cures diàries, la visió d'altres lesionats em va fer conscient de la realitat, i tot la descripció ; "lesió produïda en una caiguda, s'aprecien abrasions profundes al braç i genoll esquerre, esclafament de costelles i mà esquerra, i trencament d'almenys una costella, s'administra vacuna antitetànica" , únicament el dolor de les costelles em recorda hores d'ara la caiguda que va tenir lloc quan fèiem el camí que mena al Pi de les Quatres Besses, amb un company de Montcada i Reixac ; de primer li vaig ensenyar l'ermita de la Mare de Déu de les Arenes i en la baixada fins a la riera pel GR que ve des del Matagalls i va fins a Montserrat, diria jo que per excés de confiança , tot i que porto les ulleres des de que m'aixeco fins que me'n torno al llit, en passar de la zona de pins a les alzines, que son més denses i deixen passar menys llum, vaig confiar en que la distància entre el meu peu i el terra era una i va resultar que estava errat en no menys d'un pam, la caiguda en pendent d'una massa corporal de 90 quilos, podia perfectament amb una mica de mala sort haver estat la darrera, però per algun motiu que ara tracto d'esbrinar, estic encara entre els vius.
En incorporar-me de la caiguda, ja tenia clar el diagnòstic que desprès confirmarien al CAP de Castellar del Vallès, i encara desprès les radiografies de Trauma Salut a Sabadell ; el que començava a fer-se un espai en el meu cervell, era la possibilitat de que la caiguda, com aquella que es és recull als Fets dels Apòstols 9,3 , fos una comunicació , i en tot cas la qüestió era , que en volien dir ?.
Vaig girar els palmells de les mans enlaire i des del meu cervell, li vaig demanar al bon Déu, que em fes evident si es tractava d'un missatge el seu contingut, i altrament ara també des del font del meu cor dolorit per la pressió de les costelles, li vaig demanar que els missatges successius fossin a cau d'orella ; no se'm va passar per alt però que potser ja n'havia rebut algun de missatge , i que atrafegats com vivim en aquests temps no n'havia fet cas.
Els dies de recuperació van anar-se succeint lentament , la major part de la família i dels amics eren fora gaudint de les vacances, i per culpa d'aquesta lesió, ens calia quedar-nos a casa a la dona i a mi , em va saber i em sap encara, molt de greu per la meva esposa que portava molt de temps preparant les vacances amb il·lusió, espero poder-la compensar d'alguna manera.
Quan algú ens trucava sempre dèiem que estaven bé, perquè fer patir als altres innecessàriament, oi ?
L'informe final recomana evitar durant algun temps l'execució d'esforços físics, i alhora també evitar en el que sigui possible la conducció de vehicles de motor, una cosa i l'altra no estan gaire en la meva mà, i haurem de fer allò que puguem.
Un cop així si no et deixa res més, et fa adonar de l'extrema fragilitat de la nostra existència, i això amb total independència de l'edat de cadascú, ni abans ni ara em sento "gran" , està clar que de ben segur als ulls dels altres, amb 53 anys i un borrissol en el lloc en que hi havia hagut una cabellera impressionant, ets una persona gran, però les valoracions subjectives no les podem canviar, oi ?
Espero poder tornar a refer ben aviat el camí vers el Pi de les quatre Besses, i us encoratjo a tots a anar a veure aquest magnífic exemplar de pi; per alguns a més un símbol del nostre país.
© ANTONIO MORA VERGES
En incorporar-me de la caiguda, ja tenia clar el diagnòstic que desprès confirmarien al CAP de Castellar del Vallès, i encara desprès les radiografies de Trauma Salut a Sabadell ; el que començava a fer-se un espai en el meu cervell, era la possibilitat de que la caiguda, com aquella que es és recull als Fets dels Apòstols 9,3 , fos una comunicació , i en tot cas la qüestió era , que en volien dir ?.
Vaig girar els palmells de les mans enlaire i des del meu cervell, li vaig demanar al bon Déu, que em fes evident si es tractava d'un missatge el seu contingut, i altrament ara també des del font del meu cor dolorit per la pressió de les costelles, li vaig demanar que els missatges successius fossin a cau d'orella ; no se'm va passar per alt però que potser ja n'havia rebut algun de missatge , i que atrafegats com vivim en aquests temps no n'havia fet cas.
Els dies de recuperació van anar-se succeint lentament , la major part de la família i dels amics eren fora gaudint de les vacances, i per culpa d'aquesta lesió, ens calia quedar-nos a casa a la dona i a mi , em va saber i em sap encara, molt de greu per la meva esposa que portava molt de temps preparant les vacances amb il·lusió, espero poder-la compensar d'alguna manera.
Quan algú ens trucava sempre dèiem que estaven bé, perquè fer patir als altres innecessàriament, oi ?
L'informe final recomana evitar durant algun temps l'execució d'esforços físics, i alhora també evitar en el que sigui possible la conducció de vehicles de motor, una cosa i l'altra no estan gaire en la meva mà, i haurem de fer allò que puguem.
Un cop així si no et deixa res més, et fa adonar de l'extrema fragilitat de la nostra existència, i això amb total independència de l'edat de cadascú, ni abans ni ara em sento "gran" , està clar que de ben segur als ulls dels altres, amb 53 anys i un borrissol en el lloc en que hi havia hagut una cabellera impressionant, ets una persona gran, però les valoracions subjectives no les podem canviar, oi ?
Espero poder tornar a refer ben aviat el camí vers el Pi de les quatre Besses, i us encoratjo a tots a anar a veure aquest magnífic exemplar de pi; per alguns a més un símbol del nostre país.
© ANTONIO MORA VERGES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada